«Cada cop que juguem a casa recordo als jugadors que hem de fer contenta la gent. I l'hem de fer contenta cada setmana i durant molt de temps. Fa molt temps que està trista». Aleix Duran explicava diumenge, després de derrotar el Barça B i enllaçar el tercer triomf seguit en lliga, quina consigna dóna als jugadors de l'ICL Manresa abans de jugar qualsevol partit al Nou Congost.
L'equip acabava d'enllaçar tres victòries (Càceres, Tau Castelló i Barça B). Quatre si comptem la de Lliga Catalana, també davant el filial barcelonista. Però les tres victòries seguides a la LEB Or ja són, per si soles, un fet inaudit les últimes temporades. Els aficionats del Nou Congost no ho veien des de la temporada 2011-12, quan hi va haver dues ratxes: de tres victòries a l'inici i de cinc entre el final de la primera volta i l'inici de la segona. Després, una llarga travessa pel desert. Una travessa que explica el desencís dels aficionats manresans.
«Tenim jugadors que transmeten coses que a la gent d'aquí li agrada. Però de la mateixa manera que la confiança i l'alegria del públic no s'ha perdut en dos mesos, ni en tres, ni en quatre, recuperar aquesta confiança i autoestima que ens falta com a club també serà un camí llarg», va afegir Aleix Duran, un tècnic que coneix bé la casa i que sap quin és el millor remei per als mals que afligeixen la grada del Congost.
La LEB revitalitza
Abans de confirmar-se el descens a la LEB Or, i quan semblava que perdre la categoria seria l'apocalipsi, els defensors de seguir a l'ACB a qualsevol preu argumentaven que baixar només serviria per guanyar partits, res més. Després, amb la rebaixa de les condicions per tornar a l'ACB, la LEB ja es va veure com una bona oportunitat per agafar impuls. I l'experiència així ho demostra.
L'última experiència a la LEB del Bàsquet Manresa va començar de manera convulsa: es va canviar d'entrenador a mig curs, amb Jaume Ponsarnau agafant el relleu d'Óscar Quintana. Després, l'equip no només va aconseguir l'ascens, sinó que va consolidar les bases per a un retorn a l'ACB sense sobresalts durant uns anys. El millor exemple del que pretenen edificar els actuals responsables del club.
Les cinc temporades següents al retorn a l'ACB, l'equip va oferir bones actuacions: no patia per salvar-se i el públic del Nou Congost veia guanyar partits de manera habitual, com es pot comprovar en el gràfic que hi ha sobre aquestes línies. Aleshores, el Nou Congost encara era una pista temible per als rivals.
El primer curs després del retorn, l'aleshores Ricoh Manresa va signar tres petites ratxes de dues victòries al seu pavelló, on va acabar amb un balanç de 8 triomfs i 9 derrotes. I la temporada següent, el balanç encara va ser millor. Fins i tot va ser positiu com a local: els aficionats manresans van gaudir de més victòries que derrotes quan van anar a veure l'equip (10 a 6). I encara es va enllaçar un segon curs en positiu, amb un balanç de 9-8.
La temporada 2010-11, el balanç com a local va ser de 7-10, però al principi de curs es van veure quatre victòries seguides al Congost. Petites alegries que la campanya següent es multiplicarien: l'equip va arribar a guanyar onze partits com a local, la majoria a la primera volta. Un inici que gairebé va classificar-lo per a la Copa del Rei. Aquella plantilla, amb Javi Rodríguez, Román Montañez, Adam Hanga, Justin Doell-man i Josh Asselin, entre d'altres, i dirigida per Jaume Ponarnau, va signar el millor balanç del club en l'última dècada a l'ACB: 15-19.
El fortí deixa de ser-ho
A poc a poc, però, el Nou Congost va deixar de ser una pista temible per als rivals. La temporada 2012-13, la següent a la de més èxit, l'equip va començar a fer figa a casa. Aquell curs ja només s'hi van guanyar cinc partits, dos de manera consecutiva al tram final que no van evitar que l'aleshores Bruixa d'Or Manresa fos cuer amb només 6 victòries (i 18 derrotes). Però es va salvar perquè cap equip de la LEB Or va pujar.
La temporada següent encara va ser pitjor per al Bàsquet Manresa com a local, amb Borja Comenge a la banqueta: només quatre partits guanyats al Congost, però mai de manera consecutiva. Una mala ratxa que va costar el lloc al tècnic el mes d'abril.
Pedro Martínez revifa l'equip
Després d'un dels pitjors cursos que es recorden al Nou Congost va arribar un petit oasi sota la direcció de Pedro Martínez. Es van guanyar 8 partits a casa però es va patir fins al final per aconseguir la salvació. Això sí, es va assolir a lapista i no als despatxos, amb una carambola a l'última jornada, guanyant al Madrid i amb la derrota del Gipuzkoa a Saragossa.
Després, dos anys més de penúries, amb Ibon Navarro a la banqueta i sense enllaçar victòries a casa. Per això el tècnic vitorià, el curs passat, després d'un triomf davant el Baskonia, va demanar més alegria a la grada. «Prou merda mengem tots, l'equip, l'afició, per no gaudir una mica més d'això», va dir el mes de març passat.
Aquesta temporada, amb el descens a la LEB, s'ha acabat menjar porqueria. El Nou Congost torna a somriure i s'espera que aquesta vegada torni a ser per molt de temps.
