28 de juny de 2019
28.06.2019

Pedro Martínez, el perfil d'un entrenador «estricte, molt treballador i valent»

Jordi Singla, Rafa Martínez i Álex Hernández, que van estar sota les seves ordres, expliquen les qualitats i el caràcter del tècnic del Baxi

27.06.2019 | 23:46
Pedro Martínez

«Per a mi va ser fonamental. Era un entrenador que creia molt en els joves, amb ganes de treballar. Això sí, els més veterans, com per exemple Carles Pérez o Jordi Creus, ho passaven malament. Els entrenaments eren durs, molt intensos!». Jordi Singla, que a hores d'ara és vicepresident del Bàsquet Manresa, tenia 20 anys quan, la pretemporada del curs 1990-91, es va trobar amb Pedro Martínez, el flamant entrenador del TDK que uns mesos abans s'havia salvat en un play-off agònic a Tenerife amb una cistella miraculosa anotada per Juanito de la Cruz. Amb Pedro Martínez, el president manresà, Carles Casas, i el gerent del club, Àngel Palmi, volien encetar una nova etapa, un canvi de rumb en la trajectòria de l'equip a la lliga ACB. I, en efecte, l'entrenador que arribava del Joventut, amb el qual havia guanyat la Copa Korac, va ser el timó, des de la banqueta, de la metamorfosi d'un Manresa que es va convertir, en pocs anys, en molt més competitiu a la pista i en més professional als despatxos. En la seva primera etapa al Bages, l'entrenador barceloní va estar del 1990 al 1994 com a responsable de la banqueta del TDK.

«Sí que venia una mica enfadat per no haver continuat entrenant a la Penya, però de seguida es va centrar molt en la feina. Ell venia amb moltes ganes i va portar del Joventut joves com Dani Pérez i Antonio Medianero, i més tard va venir també Ferran López». Amb Pedro Martínez, Jordi Singla es va anar guanyant minuts i va poder consolidar una carrera que el va convertir en el jugador amb més partits de lliga al Manresa (454 en ACB i LEB) i que va aconseguir guanyar una lliga, una Copa del Rei i dues lligues catalanes. «És veritat que era molt seriós als entrenaments, molt estricte. Tampoc no era de parlar gaire amb els jugadors; de tota manera, el missatge que ell et donava era sempre molt clar, no hi havia dubtes. Crec que, amb el temps, potser aquesta duresa s'ha suavitzat una mica, però hi ha una essència que ha mantingut, que el fa ser Pedro Martínez».

El pivot suplent dels americans en el TDK, quan va arribar Pedro Martínez, era Carles Pérez, de 31 anys. De mica en mica, però, va ser Jordi Singla qui va anar ocupant el lloc: «Recordo que, en una eliminatòria de Copa del Rei, em va dir que jo seria titular: jugues tu i marcaràs Sabonis. Era contra el Fórum i havia de defensar a qui era el millor pivot d'Europa! Ens va sortir bé, ens vam classificar». En el ter-reny tàctic, Jordi Singla detalla que «el Pedro sempre ha tingut un estil molt determinat, amb l'atac atractiu i posant molta atenció en la defensa. A l'inici dels 90, amb ell, vam començar a fer sistemes mixtos de defensa, home i zona, que després ens van ser útils amb Maldonado i amb Casimiro, quan vam guanyar la lliga».

En la seva funció de directiu, ara Jordi Singla ha pogut viure el fitxatge de Pedro Martínez: «Quan el Joan va confirmar-nos que no continuaria, que fitxava pel San Pablo Burgos, Román Montañez va informar-nos que el Pedro no seguia a Las Palmas i de seguida ens hi vam posar en contacte». Per a Singla, «hem pogut rellevar Peñarroya per un tècnic de primeríssim nivell, reconegut per tot el bàsquet espanyol».


Repetir i repetir

El base murcià Álex Hernández va estar sis temporades al Manresa, i va jugar 187 partits de lliga. Des del 2016 ha passat per Lituània i per Polònia abans d'arribar, en l'última temporada, al Palma de la LEB Or, amb el qual va disputar la final a 4 per a l'ascens a l'ACB, un premi que es va acabar enduent el Bilbao Basket. En el cas concret de Pedro Martínez, van estar junts al Nou Congost la temporada 2014-15, plena de dificultats i de molts canvis a la plantilla, que es va salvar esportivament amb una victòria en l'última jornada.

«Amb el Pedro només vaig estar-hi un any, però, malgrat el poc temps de relació que vam tenir, jo vaig aprendre moltíssim al seu costat. Està molt pendent dels detalls, de donar confiança al jugador. No li fa res repetir una acció de joc les vegades que faci falta fins que tot està clar i surt de la manera que vol. És molt treballador». Aquella va ser una temporada difícil des del principi, amb la lesió de qui havia de ser el base titular, Peppe Poeta: «Sí, pràcticament no va poder jugar en tot l'any. Jo també em vaig lesionar al principi de la lliga i vam tenir unes setmanes a l'equip Carles Bivià. Després em vaig recuperar i l'entrenador em va donar força minuts. Vam tenir també com a director Davin White, que va arribar amb la lliga en marxa».

Durant tota la temporada els manresans van estar en les posicions de cua i aconseguir la permanència era la prioritat. En l'última jornada calia que es donés una carambola que finalment es va produir: derrota del Gipuzkoa i triomf manresà a casa del Reial Madrid. Álex Hernández destaca els dots psicològics de Pedro Martínez en aquell moment que era determinant: «Aquest partit és un dels meus grans records com a professional. Recordo que vam fer una setmana d'entrenaments molt normal. El Pedro no ens va carregar de tensió extra, ho vam preparar com un partit més, com si fóssim al mes de febrer, a mitja lliga. I pensant sobretot en el que nosaltres podíem fer, molt en les nostres virtuts com a equip».


«Una estrella per al Manresa»

El santpedorenc Rafa Martínez ha tancat aquesta temporada el que ha estat una productiva estada al València Basket. En els 11 anys a la Fonteta ha aconseguit 3 títols de l'Eurocup, una Supercopa i la lliga ACB de la campanya 2016-17, que va assolir precisament a les ordres de Pedro Martínez. I tot apunta que l'escorta jugarà a les files del Bilbao Basket el proper curs.

«És una gran notícia per al Baxi, està clar que Pedro Martínez és un dels millors entrenadors de la lliga. Està clar que una de les grans estrelles del Manresa serà ell». Hi ha un afecte professional per part de Rafa Martínez envers el tècnic, i també personal: «Quan el 2015 ell va fixar pel València, jo estava en un moment força crític. Al club semblava que hi havia dubtes respecte a mi. El Pedro em va trucar a l'estiu i em va manifestar que sí, que confiava plenament en mi. Això em va donar confiança, em vaig preparar a fons durant les vacances i, personalment, va ser una gran temporada».

En aquell exercici 2015-16 «no vam guanyar cap títol però vam assolir una ratxa d'imbatibilitat i la Fonteta s'omplia a cada partit, hi havia gent que quedava fora, tothom ens volia veure. Va ser un any en el qual vam saber construir molt del que vindria després. Ens vam enfortir».

De Pedro Martínez en valora que «el seu bàsquet té una gran identitat, hi deixa el seu segell de forma clara. I sap com fer millor cada jugador. És molt treballador, mai no té recança a dedicar una estona més a millorar aspectes concrets, és molt detallista».

La temporada 2016-17 va ser històrica per al València, culminada amb el títol de la lliga ACB. Però abans hi va haver una gran decepció, la derrota en la final de l'Eurocup, perduda en un partit a casa amb l'Unicaja: «Va ser un cop dur, el Pedro sé que estava afectat. Va decidir que no continuaria i ho va fer saber al club, que ja va buscar un substitut».

Quedava la lliga, els play-off. En quarts de final, el València va eliminar per 2-1 el Barça («Renfroe va fallar un triple decisiu al darrer segon»). En semifinals, els taronja també es desfeien del Baskonia i es plantaven a la final amb el Madrid. «En el primer partit vam perdre però el segon va ser nostre i la veritat és que a la Fonteta vam ser millors. Va costar perquè al Madrid l'has de matar tres cops, però no ens ho vam deixar escapar. Va ser especial per a mi, que havia vist guanyar, com un aficionat, la lliga del 98 del Manresa».

El paper de l'entrenador Pedro Martínez en aquella lliga va «ser vital, va dur molt bé els partits. El club, amb la lliga guanyada, el va voler renovar. Va dir que no, ell és una persona que és molt honesta, va dir que no. És un gran entrenador i és, sempre, molt valent. Per on passa, el Pedro deixa la seva empremta».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook