Pedro Martínez, entrenador del Baxi Manresa, feia una piulada a Twitter aquesta setmana en què incidia que en les quatre primeres jornades de la lliga passada les victòries visitants havien estat el 30,5% i enguany, en canvi, han pujat fins al 51,5%. Més enllà que quatre dates, com en la majoria d'estadístiques, no són una mostra prou àmplia per extreure'n conclusions definitives, sí que és cert que el factor pista, sense públic a la graderia, ja no és tan important, ni per influència en els jugadors dels dos equips, ni en els àrbitres. I ell ho sap bé.

Perquè el Baxi Manresa, que ha guanyat dos dels quatre partits disputats, només coneix la victòria fora de la seva pista i a casa no hi ha vençut. El tantes vegades repetit factor Congost, que ha empès al triomf el Manresa durant dècades, ara no hi és i, fins i tot, s'ha girat en contra. Avui hi haurà una nova oportunitat per superar-lo, tot i que el client no és fàcil, un MoraBanc Andorra que, malgrat que no ha iniciat el curs de la millor manera, i arrossega tres baixes importants, és un conjunt amb qualitat en els seus jugadors i amb molts recursos.

Més difícil per als locals

Respecte del factor públic, Pedro Martínez afirmava, en la prèvia d'ahir, que «s'ha vist en els partits, no només de l'ACB, sinó també de l'Eurolliga i de l'Eurocup, que la seva absència ho fa tot més difícil per a l'equip local. Crec que és per un seguit per circumstàncies. Una és la falta d'energia que donen les aficions, sobretot si són tan bones com la nostra, o l'obligació de guanyar i la tranquil·litat que tens actuant de visitant i sabent que estàs menys obligat».

El Baxi afrontarà aquesta obligació d'avui amb tota la plantilla a punt, un cop Makai Mason va retornar a Màlaga. Allà no hi va jugar Martynas Sajus, però l'entrenador va atribuir aquest fet a una «decisió tècnica» i no pas que el lituà estigués lesionat.

Flors per al rival

Respecte de l'Andorra, Martínez no va escatimar elogis a l'adversari d'avui, de qui va dir que «sempre juga molt bé i està molt ben entrenat. Van guanyar la Lliga Catalana no fa gaire fent un bàsquet espectacular. Tenen les coses molt clares». Va personalitzar les lloances en «dos jugadors petits, Hannah i Senglin, que són molt top i que tenen molta personalitat, amb un joc vertical i capacitat d'anotar i de passar la pilota. A més, interiors molt físics, que corren molt bé el contraatac i agafen molts rebots. Per a mi és un equip de play-off. És un repte molt important poder-los superar».

Dades per fer les coses bé

Tornant a les estadístiques, l'entrenador barceloní va ser preguntat sobre el fet que el seu equip sigui cinquè en rebots defensius i sisè en totals, tot i tenir jugadors més aviat baixos. Segons ell, «fa poc temps que juguem per donar per suposat res, però aquest fet vol dir que en aquests partits n'hem guanyat dos i hauríem pogut guanyar els altres. Per tant, si fem això bé, tenim més opcions de ser competitius. Però hem d'esperar fins a la jornada deu per poder fer valoracions». A l'altra cara de la moneda, ser el segon equip que perd més pilotes «tampoc no ens ha de fer tallar les venes. Cal diferenciar les que perdem per voler anar de pressa i les que perdem per falta de concentració. Les pèrdues són dolentes, però formen part del joc».