El Fuenlabrada ha estat històricament una entitat camaleònica. No només pels constants canvis de jugadors, un fet al qual la majoria de conjunts es veuen avesats, sinó també d'aparença. Quan els patrocinava l'empresa Jabones Pardo, anaven d'un blau marí molt fort; en les darreres temporades, ja ens havíem acostumat al carbassa cridaner de Montakit, el seu espònsor fins fa unes setmanes; enguany han tornat a canviar de firma principal. Ara els patrocina Urbas, una empresa de promocions urbanístiques. El color del seu logotip és d'un to que, segons amb què es compari, no és gaire agradable. El Fuenlabrada, per tant, ara va d'un verd particular. Seria com si el Manresa hagués abandonat el vermell pel blau corporatiu de Baxi.

Aquesta falta d'identitat en els colors s'intenta no traslladar a la pista, però aquesta temporada el camí està sent complicat. L'equip encara no ha guanyat i, dels cinc jugadors més utilitzats, quant a minuts en pista, quatre no tenien cap experiència prèvia a la Lliga Endesa. No cal dir, per tant, que al seu veterà tècnic, Paco García, se li gira feina.

Polèmica prèvia

I a tota aquesta situació, a més, se li afegeix mala maror al vestidor. Un dels pesos pesants de l'equip, el veterà base madrileny de 33 anys Tomás Bellas, que cobreix la seva tercera temporada al club, va fer unes declaracions en la prèvia de l'últim partit, a la pista de l'Iberostar Tenerife, en què venia a dir que si les coses no funcionaven fins al moment «potser el tècnic hauria de donar més oportunitats als que no tenim tant protagonisme». Bellas es referia al fet que en les tres primeres jornades només havia estat una mitjana de tretze minuts a la pista, quan l'any passat en jugava 25. El seu lloc li havia pres el base Melo Trimble, que, estadísticament, ara és el millor element del Fuenlabrada i segon classificat en la classificació de més valorats de la lliga, darrere de Shermadini, de l'Iberostar.

La resposta del tècnic García no es va fer esperar i el va deixar fora de la llista per viatjar dissabte passat a Tenerife. També hi va afegir una de les noves incorporacions de l'equip i qui havia de ser la referència en la pintura, el pivot Robert Upshaw. La seva explicació va ser que «busco vuit, nou o deu jugadors que ens ajudin a gua-nyar, no perdedors». De moment, a l'illa canària van encaixar la quarta derrota, tot i que l'equip va plantar cara fins al final i gairebé capgira un resultat advers.

De fet, amb Upshaw ja no hi ha hagut més paciència. El pivot no s'havia posat en forma i ahir mateix va ser tallat. En el seu lloc ha arribat un altre debutant a la lliga, però amb experiència contra el Baxi. El jamaicà Shevon Thompson procedeix de l'Oostende. Va ser el màxim rebotador de la Lliga de Campions i es va enfrontar dos cops als manresans en l'exercici passat amb bones xifres.

Cal ampliar el ventall

La frase de l'entrenador que busca entre vuit o deu jugadors guanyadors denota que, de moment, s'ha refiat de pocs dels que té. Cinc d'ells juguen entre 23 i 28 minuts per partit i el sisè home ja es troba amb només 13 minuts damunt de la pista. Aquest fet demostra una falta de rotació i que a l'equip li falta temps per acoblar-hi jugadors sense experiència a la lliga.

De moment, la sensació és Melo Trimble, un base que havia fitxat per l'Estudiantes just la setmana en què es va aturar tot i que, a l'estiu, es va desplaçar uns quilòmetres al sud. Anotador compulsiu, aquesta és la seva primera experiència europea, provinent de l'equip de Melbourne, a Austràlia; també ho està fent bé l'ala Leo Meindl, un brasiler que ataca bé el rebot d'atac però que tampoc no havia sortit mai del seu país; el tercer en discòrdia és l'escorta nigerià Obi Emegano, molt fort físicament, tot i que amb una capacitat millorable per al llançament. El quart era Upshaw, ara rellevat per Thompson.

El pes dels ex

El cinquè home en minuts és l'estonià Siim-Sander Vene, un ala-pivot que va tenir un pas efímer pel Baxi fa dues temporades i que, pocs dies després, va fitxar pel Fuenlabrada i el Gran Canària. Fa dos cursos li va clavar quatre triples i 14 punts a l'equip bagenc; qui no compta tant és el manresà Marc Garcia, botxí l'any passat, amb 25 punts i una segona part descomunal. Dues derrotes en les dues últimes visites que han de fer desconfiar el Baxi d'un cuer imprevisible.