03 de maig de 2021
03.05.2021
Regió7

Arrossegant el cotxe fins a la meta

El Baxi cau clarament a Sevilla, llastat pels problemes físics i s'allunya de la il·lusió de ser als play-offs

02.05.2021 | 23:46

Suposo que alguns dels nostres lectors, els d'aproximadament la meva edat i més grans, recordaran una sèrie de dibuixos animats anomenada «Los autos locos» (desconec si hi va haver traducció al català). En ella, una sèrie de personatges, a quin més particular, iniciava una cursa en la quan intentava fer arribar els vehicles a la meta en primera posició. Cadascun tenia les seves característiques i, durant els episodis, es trobaven mil i un problemes, derivats dels paratges pels quals havien de passar o provocats per uns rivals poc amistosos.

La Lliga Endesa d'enguany ha semblat una temporada sencera d'aquesta sèrie. Els dinou automòbils que van començar la cursa (el nombre ja va ser estrany pels problemes d'ascensos i descensos de l'estiu), s'han anat trobant les dificultats d'enfrontar-se als adversaris, però també la de no tenir públic a les graderies, la de les plagues de covid que han arrasat en alguns vestidors i la dels canvis de dia de partit per culpa dels ajornaments. Ha estat tota una bogeria que encara no s'ha acabat i de la qual alguns en surten tocats. Un d'ells és el Baxi Manresa.

Tapant avaries

És cert que, com a mínim, i tret del cas del tècnic assistent Marc Estany, no hi ha hagut casos de coronavirus al vestidor que hagin frenat el ritme d'entrenaments. A més, només ha hagut de reubicar la data de tres partits per adaptar el calendari, quan n'hi falten dos per jugar. Però també ho és que l'equip ha anat perdent o canviant peces durant tot el camí i que està arribant als últims quilòmetres molt tocat.

En la prèvia del partit informàvem que es quedava sense Ferrari. Si fos un cotxe, un auto loco, diríem que té seriosos problemes en la direcció. A part del base californià, tampoc no hi és Dani Pérez i la posició de base queda en mans del gairebé rookie Dani Garcia i de l'escorta reciclat Makai Mason qui, a més, ahir es va torçar un peu.

L'aleró del vehicle tampoc no és que estigui gaire preservat de problemes. Guillem Jou n'arrossega des de fa ben bé quatre mesos i ara en té per acabar els partits. Vaulet llueix una aparatosa màscara per la mandíbula trencada mentre toreja una fasciïtis plantar i Janning es troba encara en procés de readaptació després de massa aturades, fisiques i familiars. Això sense comptar el relleu de peces que no anaven, com Dulkys o Joesaar.

I a dins, el xassís sembla que és resistent, però durant nou partits d'aquest any no ha estat complet per les moltes absències d'un Eulis Báez molt castigat. Hinrichs s'ha hagut de multiplicar com a ala-pivot com ahir, en què va haver d'estar 37 minuts a la pista, i no pot ser rellevat pels altres tres pivots, que no se'n surten de dur a terme la missió de quatre que afronta l'exjugador de l'Ulm.

La línia final, a l'horitzó

Amb tot això, el vehicle del Baxi afronta els dos últims quilòmetres en terreny conegut, a casa, però amb la necessitat de fer-ne almenys un de bo, potser diumenge contra el Gipuzkoa, per arribar a l'objectiu europeu. La sensació, a hores d'ara, és la d'estar vivint un altre capítol, però aquest d'un fet esportiu recordat, el del «trata de arrancar-lo» de Carlos Sainz pare i Luis Moya. Esperem que ho aconsegueixin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook