Una de les variants que han jugat a favor del Baxi Manresa aquesta temporada ha estat la gairebé total falta de lesions importants. És cert que la de Guillem Jou ha estat greu, però única. Cap altre jugador de l’actual plantilla no s’havia perdut cap partit per problemes físics fins ahir Chima Moneke. El nigerià ens ho va fer saber, que no jugaria a Turquia, dimarts a la nit amb una story a Instagram des del Palau Blaugrana, on havia anat a veure el seu íntim amic, l’australià del Barça Dante Exum. Ahir el club va afegir que tenia molèsties musculars. Davant de la seva baixa, qui juga en la seva mateixa posició havia de reivindicar-se. I a fe que no va fallar.
Luke Maye, fins ara a l’ombra del nigerià i amb evidents problemes d’adaptació al ritme de l’equip en les primeres setmanes, va enlluernar ahir amb una actuació portentosa. 31 punts, amb 6 triples de 10 intents i 30 de valoració. Va mantenir l’equip en la lluita en tot moment i només va fallar mínimament en la defensa del croat Zubcic, un antic jugador del Baxi que va fer bona la maledicció de l’ex i va saldar comptes amb un triple matador a poc més d’un minut per al final. Però Maye va estar massa sol. Sense el poder aglutinador de Moneke va semblar que la resta feia cadascú la batalla pel seu compte [en realitat, Maye també la va fer, amb la diferència que ell sí que se’n va sortir] i a Bursa, davant d’un bon equip, va caure la derrota en el debut als vuitens de final de la Champions.
De fet, Maye ja va ensenyar les seves armes des de l’inici. Va anotar sis dels vuit primers punts de l’equip, que va obligar el tècnic otomà a demanar temps amb 4-10, després d’una esmaixada de Bako. A partir d’aquí, les coses van canviar. La defensa del Baxi no va estar malament en tot el partit, però l’equip no va estar gens encertat en atac. El Tofas, conjunt que en la primera fase de la competició va caure en els dos partits contra l’equip que quedaria últim, el Kalev estonià, va ajustar millor la defensa i va fer cometre pèrdues al Baxi. En aquesta fase, entre Maye i un triple de Rafa Martínez, en gairebé l’única pilota que va tocar, van donar el penúltim avantatge als visitants (18-20), abans de tancar el quart amb un empat.
Sequera bíblica
Va ser en el segon quart quan els otomans van adquirir una distància de nou punts (31-22) aprofitant la sequera absoluta de l’atac manresà. El Baxi no va anotar el primer bàsquet fins als 5 minuts i 27 segons, en un triple intent d’un Bako erràtic. El rebot en atac ajudava i també l’entrada del segon substitut de Moneke. El jove letó Steinbergs, que disposa de pocs minuts per la presència de tres ala-pivots a la plantilla, va establir el 33-32 en esmaixar en una contra. Però uns mals instants finals, novament amb moltes pèrdues, van permetre al Tofas arribar amb vuit punts d’avantatge a la mitja part.
Calia millorar en defensa, i es va fer. El conjunt amfitrió només va anotar vuit punts en el tercer període. El problema és que el Baxi no ho va acabar d’aprofitar. És cert que va anar al darrer descans amb un punt d’avantatge, després d’un bàsquet novament de Bako, però també que hauria pogut treure partit del poc encert del seu rival per haver obert un marge més gran. Maye havia clavat dos triples més, havia convertit un desavantatge de deu punts en quatre (del 46-36, al 46-42) i hi havia aparicions fugaces de Valtonen i de Dani García.
L’inici del darrer quart havia de ser important, però continuaven les errades en les dues bandes. El Tofas veia que, malgrat els seus problemes, seguia dins del partit i es va refugiar en el talentós base Ennis per tornar a agafar cinc punts (58-53).
S’explica que el crit Mayday, el d’emergència principalment per a aviadors i mariners, va ser proposada en el període d’entreguerres per als vols al Canal de la Mànega. És una variant adaptada a l’anglès de la locució m’aidez, que en francès vol dir «ajudeu-me». Ahir, el Baxi va readaptar l’expressió i hi va afegir una lletra e al mig. Va cridar MayeDay moltes vegades i el jugador va respondre amb més triples, fins al 63-64 ,a 3.32 per al final. Però el taló d’Aquil·les de l’heroi d’ahir va ser Zubcic. Dos triples seguits a la seva cara van capgirar el marcador i el 71-66 a 1.14 ja no va admetre rèplica. A més, Ennis, també des de la distància, va deixar sis punts de dèficit que ja veurem si són importants en el recompte final del grup.
