No va poder ser... El Baxi s’acomiadava ahir de la competició caient clarament davant el Barça però en companyia d’una afició que ha deixat el seu segell en la gran festa de la Copa: uns quatre cents aficionats, petits i grans, que han animat, amb devoció i esportivitat a la pista però també al carrer des de la seva arribada a Granada. L’equip va signar un principi brillant però va ser efímer i els manresans van patir la revenja blaugrana després de les dues derrotades que els havien fet encaixar en els partits precedents.
L’equip va acabar resignat i també l’afició que, malgrat la patacada, va acomiadar amb afecte una plantilla tocada. De fet, el Baxi de Pedro Martínez ja va notar el seu escalf quan ahir al vespre sortien del seu hotel en direcció al pavelló, una distància força curta. Els seguidors de totes les edats van dispensar a l’equip una impressionant rebuda a l’entrada al pavelló, amb pirotècnia i bengales incloses i els va encoratjar amb mostres d’ànims molt agraïdes per una plantilla amb la novetat de Juampi Vaulet, que va donar negatiu de covid-19 i es va poder desplaçar cap a Granada en un vol a primera hora del matí. No n’hi va haver prou.
Però no ens equivoquem. La temporada del Bàsquet Manresa és brillant, digna de recordar i entronca amb una trajectòria de dècades de l’esport de la cistella a la capital del Bages. Hi ha relleu. L’exemple és un equip infantil del Catalana Occident que ha estat protagonista d’un torneig del nivell de la Minicopa ACB, al costat dels altres set millors equips de l’estat i que han pogut viure des de dins el que és una Copa del Rei de bàsquet, a més en una ciutat espectacular com és Granada i amb visita inclosa a l’Alhambra. Els jugadors de Gerard Carrión han tingut un comportament exemplar, lluitant en la mesura de les seves possibilitats davant de rivals molt superiors. Com els grans. Si el Baxi perdia de 37, els infantils ho feien de 38 punts amb el Cajasiete Canàries de Tenerife, amb un pivot que treia dos caps als jugadors bagencs més alts i que es va fer un fart d’esmaixar sense que ningú no ho pogués impedir. Tant se val, aquest resultat, com les altres dues derrotes encaixades contra el Joventut i el Reial Madrid. Aquest infantil és la mostra de la persistència, del treball incansable que es fa al Congost. Que no s’aturi, que sigui per molts anys.
Com l’afició manresana. Que no s’aturi i per molts anys. Una expedició integrada per persones que, en molts casos, han fet un esforç considerable (sobretot econòmic però no només) per viatjar fins a Andalusia. Han gaudit una experiència al costat del seu equip que feia 18 anys que es resistia. Els pares i els avis explicaven als més petits de la família els temps que el Manresa era habitual dels podis, dels títols i també de les Copes. Ara ho han pogut tastar i els altres, reviure’ls malgrat la derrota. Però han pogut trobar-se amb altres aficions en una atmosfera única que es viu en un torneig únic que molts altres esports miren amb enveja mal dissimulada. També al bàsquet i aquests dies es comentava que fins i tot l’NBA estudia seriosament el model per adaptar-lo d’alguna manera.
Durant les hores prèvies al partit amb el Barça, els manresans van viure amb il·lusió un compte enrere que també comportava nervis. Pels carrers es van escoltar els seus càntics i molts es van reunir per dinar junts i esperar que les hores s’anessin escolant. Una cinquantena de la Grada d’Animació es van trobar al restaurant Los Diamantes on, precisament, van coincidir amb Fran Fermoso, el narrador dels partits de la Copa per Movistar, aquell que parla de «Paquito el Manresano», referint-se a Sylvain Francisco.
Mentre molts dels aficionats de l’equip continuaran a Granada per gaudir de la Copa, avui, el Baxi Manresa torna a casa i s’haurà de plantejar nous reptes a la Champions i a l’ACB.
