Ja ha sortit el cartell del curtmetratge i tothom qui va tenir quelcom a veure amb el rodatge té marcada la data de l'estrena al calendari. La destitució del Comte d'Espanya, una producció de Josep Maria Rossinyol rodada a Avià i el Lluçanès l'any passat, sobre el paper del Berguedà en l'època de les guerres carlines, s'estrenarà a l'Ateneu d'Avià el dissabte 6 d'abril a les sis de la tarda. La informació corre pels mòbils de missatge en missatge. Al poble, l'anunci de la projecció de la pel·lícula ha despertat l'expectació habitual del qui té ganes de veure un nou producte audiovisual sobre la història de la comarca, però en aquesta ocasió també per comprovar el resultat d'aquella col·laboració desinteressada que va possibilitar l'enregistrament de les imatges i la preparació dels actors durant un mes. Un centenar de voluntaris es van prestar a fer una feina que ara veurà a la llum. Avià viu amb il·lusió la seva nit de catifa vermella.
Janina Andreu és perruquera a Avià. Durant dos dies la seva per-ruqueria es va convertir en un «camp base», tal com recorda ella mateixa, en el qual els actors van anar passant per preparar-los els pentinats i el maquillatge: «Començàvem a treballar a les set del matí fent la feina grossa perquè després, ja a la masia de Sant Boi de Lluçanès, un altre equip hi fes els retocs finals». Fer pentinats de final del segle XVII no és qualsevol cosa, tal com recorda la Janina: «Em vaig haver d'informar, vaig buscar imatges de com devien ser els pentinats en aquella època, i amb el guió de la pel·lícula em vaig anar fent una idea de com era cada personatge, de com anava pentinat i com anava vestit. Es tractava de corregir faccions o potenciar-les, realment un making-of important». A la perruquera d'Avià li va agradar molt l'experiència; tant, que si se li presentés l'oportunitat ho tornaria a fer, i espera amb candeletes el dia de l'estrena: «Ja sabem que el dia 6 ens faran la primera projecció, tinc moltes ganes de veure com ha quedat tot el treball, estic encuriosida per veure quin efecte fa cada personatge. Evidentment cadascú es fixa en la seva feina, i em fixaré més en com queden els pentinats i els maquillatges. De fet, tots tenim moltes ganes de veure-la perquè tots hi vam col·laborar posant-hi molta il·lusió, segur que ha quedat fantàstica».
El curtmetratge, de vint minuts de durada, explica les peripècies de Charles d'Espagnac, el comte d'Espanya, que va ser la màxima autoritat carlina a Berga l'any 1839. El rodatge sobre les primeres guerres carlines es va fer durant el mes de maig de l'any passat en diversos llocs d'Avià i Sant Boi de Lluçanès. Rossinyol va triar Avià perquè al poble hi van succeir episodis reals d'aquella història i per la vocació del municipi en el carlisme que evidencien les jornades sobre aquest episodi històric que s'hi celebren.
El projecte, que inclourà també l'edició d'un llibre, és obra del Centre d'Estudis d'Avià, entitat que ha rebut la col·laboració de l'Ajuntament i el Consell Comarcal. El rodatge va implicar molts col·lectius, els membres dels quals ara esperen amb neguit l'estrena del curt. Hi van participar, entre d'altres, alumnes de sisè de l'escola, professors, gent del casal d'avis que van fer d'actors sortint de missa, membres de l'Agrupació Teatral Avianesa i l'esbart Nova Joventut d'Avià.
«Va ser una feina artesanal»
Un dels veïns que més s'hi van implicar, i que encara ho està en els últims detalls de l'estrena com ara l'edició de petits cartells, és l'empresari tèxtil ja jubilat Josep Barniol, de setanta anys. Barniol va fer de productor i tenia sota la seva coordinació un equip tècnic i d'actors de més de cent persones que, per exemple el primer dia, va haver de suportar una jornada de rodatge de vuit del matí a nou del vespre a la masia el Vilar de Sant Boi. Josep Barniol havia d'estar pendent de tot, des de la macroestructura, vetllant pel càtering, el restaurant del dinar, la coordinació dels equips de so i l'acompa-nyament dels actors, entre els quals tres de professionals, fins als microdetalls, com ara la substitució de les espelmes que il·luminaven les estances i que al llarg de les hores s'anaven consumint. I tota la feina en un rodatge «artesanal» amb actors voluntaris i una sola càmera: «Havíem de repetir les escenes fins a deu vegades per tenir plans des de diversos punts de vista amb la mateixa càmera. Però per a mi el més complicat va ser trobar gent que ens pogués dedicar dos dies sencers i sense cobrar. Sovint la gent s'havia d'esperar llargues estones per canviar els decorats, va ser una bogeria».
La implicació de tanta gent durant aquell mes s'ha convertit ara en una gran expectativa per veure la pel·lícula: «Ara s'ha creat tot un ambient esperant el dia, tothom vol veure si hi surt o no i com ha quedat. Ara, en aquests últims dies, passo fins i tot una mica de nervis perquè hi ha caps per lligar, però s'ha pogut fer amb la col·laboració de tothom». L'objectiu del Centre d'Estudis és que en quedi la memòria històrica i la gent conegui aquell episodi en què el Berguedà va tenir un paper clau en la història del país. Ja només cal que s'apaguin els llums i Avià visqui la seva particular nit de pel·lícula.
