11 de gener de 2020
11.01.2020

«Dedico moltes hores a aquest curt, és la meva carta de presentació al món»

El berguedà Eudald Corominas s'estrena al sector audiovisual amb «Herència», un film ambientat en l'època de la postguerra

10.01.2020 | 23:41
Eudald Corominas

El jove berguedà de 25 anys està ultimant el seu primer projecte cinematogràfic com a director, Herència. Eudald Corominas s'ha especialitzat en direcció audiovisual a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). El seu guió i projecte ha estat dels deu escollits entre els que ha presentat la darrera fornada d'estudiants del centre i serà la carta de presentació de Corominas al sector audiovisual.

D'on li ve l'interès pel sector cinematogràfic?

Ja a batxillerat volia fer un treball de recerca relacionat amb el sector audiovisual, tot i que al final ho vaig canviar perquè era massa arriscat, però des de petit he pensat que l'audiovisual i les pel·lícules ajuden el públic, per exemple mires una pel·li i et parla sobre un problema que pots haver tingut fa poc, i expliquen històries i donen un missatge que poden ajudar la gent. M'agradaria fer pel·lícules i que la gent entengués aquestes històries que explico, i si puc ajudar-les també. De petit ja anava amb la meva àvia al circ, anava al Patronat quan feien el teatre de Xarxa i sempre m'ha agradat molt aquest món. A batxillerat, quan havia de triar, vaig optar per aquesta branca i em va encantar. I aquí estic.

Va estudiar un grau superior del sector audiovisual i després va decidir especialitzar-se en direcció de cine. Per què?

Durant els dos primers anys l'ESCAC em va oferir totes les eines de totes les especialitats per veure on em podia sentir més còmode. Vaig provar diferents branques i tot m'agradava i em cridava l'atenció. Però amb la direcció vaig veure que és on es coïa tot, hi construïes el projecte i podies desenvolupar la teva pròpia idea i el que vols explicar. La direcció et permet triar unes idees, rebutjar-ne unes altres, i és interessant.

Ara acaba el projecte de car-rera amb el rodatge d'«Herència», el seu primer treball.

Sí, el meu projecte va ser un dels deu escollits entre tots els que vam presentar per poder-lo executar i que es converteixi en un curtmetratge real. Ara ja està rodat i, un cop produït, l'ESCAC s'encarregarà de distribuir el curtmetratge a nivell internacional. Com més es distribueixi més gent podrà veure la meva feina i d'on parteixo. Dedico moltes hores a aquest curt perquè és la meva carta de presentació al món audiovisual.

Què és «Herència»?

Herència és un curtmetratge que surt de la voluntat de recuperar la memòria històrica. Passa a la postguerra, als anys 50 aproximadament, i parla d'uns personatges que estan turmentats pel passat, per coses que els han succeït. Jo el volia centrar en aquesta època perquè sempre m'ha fascinat i volia aprofitar l'ocasió per explicar fets reals. El cine és una eina per explicar coses i he volgut explicar-ne algunes que van passar per, a la vegada, poder fer denúncia i crítica.

Com ha estat el procés?

Al darrer curs de l'ESCAC hi ha una assignatura per poder desenvolupar aquest projecte final i tens un tutor amb el qual vas treballant el tema. El meu punt de partida inicial era la història d'un enterrador que no tenia morts per enterrar i havia de matar gent per poder treballar. A partir d'aquí, vam desenvolupar l'argument amb l'ajuda d'un guionista fins que els tres darrers mesos he acabat el guió jo sol. A la primavera vam presentar la primera versió amb un dossier tècnic per fer realitat el projecte i el tribunal format per deu persones va escollir Herència entre els deu per rebre el pressupost per realitzar-lo. Des de llavors hem estat fent tot el procés previ al rodatge i la gravació.

Era un repte?

Molt gran. Tens llibertat de fer el que vulguis i com vulguis, amb les limitacions de pressupost, però jo vaig intentar fer-ho el màxim de bé possible i em vaig moure per anar a buscar actors de 10. Finalment vaig aconseguir la implicació del Pep Cruz, l'Albert Pérez i el Borja Espinosa. Ells van llegir el guió i van acceptar ajudar-me, cosa que els he d'agrair molt, perquè no és habitual ajudar un estudiant a fer el seu projecte i a rodar un curtmetratge gratuïtament quan tens feina.

En quin moment es troba ara del projecte?

Ara estem en el procés de muntatge i després vindrà la postproducció, el so, els efectes visuals i la banda sonora. Nosaltres cada quinze dies hem d'enviar una nova versió a ESCAC Films, que és la productora de l'escola. Quan t'ho aproven i nosaltres també n'estem contents, passem a la següent etapa, i així fins que el tinguem enllestit. És complicat posar un termini perquè el procés pot durar més o menys depenent de les millores o els canvis que vulguem fer-hi. A més a més, tenim un handicap, que és la llargada del curt, que serà d'uns vint-i-cinc minuts, i això vol dir més feina.

Ha apostat per fer un rodatge al Berguedà. Escombra cap a casa...

Sí, l'hem fet a Avià, Berga, la Quar i Malanyeu. Volia que fos un ambient rural dels Prepirineus. Estàvem mirant cases i, per molt que gairebé tot passa a l'interior, els exteriors també són importants i aquí, a casa meva, hi tenia molts més recursos. Amb això també he volgut apropar el món de l'audiovisual al Berguedà, que és un territori per explotar molt interessant per a aquests projectes. Dona molt joc.

Com és posar-se al davant d'un equip d'una trentena de persones per rodar?

És molt engrescador i motivador veure que tens tantes persones que faran tot el que proposis i ho faran a mort. També és una responsabilitat, perquè les teves decisions aniran a missa, però a la vegada ha estat una oportunitat per fer-ho el màxim de bé possible per tenir la gent molt disposada a treballar.

N'esteu contents?

Sempre hi ha coses bones i dolentes. Les dolentes les intentes alleugerir perquè no t'espatllin el resultat final, però de les bones n'estic molt content perquè tinc un equip increïble, he triat els millors de la promoció i m'ha vingut a ajudar molta gent. Les coses que no han anat tan bé les podrem revisar ara en el procés de postproducció.

I quan acabi el projecte d'«Herència»?

He de veure com evoluciona aquest projecte i, un cop estigui distribuït, he de conèixer la reacció del món audiovisual. En funció d'això em mouré d'una manera o d'una altra. Sé, però, que no em vull quedar parat i vull treballar en un nou projecte. Si Herència em surt bé, dir que no ha estat sort, sinó pensar que sé fer això; i si no ha sortit tan bé, fer-ne un de nou per demostrar que en sé més, i lluitar per treballar d'això i dir «mireu-me, sóc aquí, m'ho estic treballant i tinc ganes de fer-ho bé». El món audiovisual és molt dur i invertir diners en un jove que només té un curt és difícil. Per això vull treballar molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook