22 de març de 2017
22.03.2017
40 Años
40 Años
ENTREVISTA AL PREMI NACIONAL D'INVESTIGACIÓ

Lluís Torner: «de fotònica n'hi ha a tot arreu, gairebé com d'electrònica»

El físic berguedà va ser reconegut aquest dimarts amb el Premi Nacional d'Investigació 2016

22.03.2017 | 12:49
El físic berguedà Lluís Torner en una de les seves xerrades.

El berguedà Lluís Torner Sabata (la Valldan, 1961) , físic i director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca de Catalunya 2016 per la seva «trajectòria com a líder d'equips i gestor d'investigació d'excel·lència·.El guardó l'atorga la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i li va lliurar ahir, al Teatre Nacional de Catalunya, el president de la Generalitat Carles Puigdemont.
Lluís Torner és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), doctor i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va completar la seva formació a Estats Units d'Amèrica. Va concebre i ha desenvolupat l'ICFO, entitat de la qual és director des de la seva creació l'any 2002. En aquesta entrevista amb Regió7 ens parla de la seva feina.

Doctor Lluís Torner, què representa per a vostè i el seu equip aquest guardó?
Rebre el premi és un privilegi, que ens honora profundament. La majoria de la gent, a tots els oficis, mira de fer les coses bé però no té la fortuna de rebre el reconeixement dels seus conciutadans com nosaltres hem rebut.

L'esperaven?
Som feliços fent la feina que fem. L'hem escollit nosaltres i creiem que és important i útil per a la nostra societat, i això és la recompensa.

Per als no iniciats, com explicaria de manera senzilla què és la fotònica?
La fotònica és la part de ciència i la tecnologia que s'ocupa de les aplicacions de la llum, ja sigui llum natural o artificial.

Per què és important?
És important perquè les seves aplicacions són necessàries per abordar reptes fonamentals de les societats modernes, des de la medecina, la diagnosi de malalties i la cura de la salut, fins als processos industrials, les energies renovables, les tecnologies de les comunicacions, Internet i un llarg etcètera.

Quines són les seves aplicacions?
La Comissió Europea estima que la fotònica té impacte en més del 10 % de la economia d'Europa. Un estudi recent del Regne Unit ha trobat que en aquell país hi ha més treballadors empleats al sector de la fotònica que en el farmacèutic. Poca broma.

En quins camps?
La fotònica, gairebé com l'electrònica, es troba a tot arreu. Personalment trobo especialment importants les aplicacions en la nanomedecina i a les tecnologies de la informació.

Per què li agrada la seva feina d'investigació?
Fer recerca consisteix essencialment a explorar, a buscar solucions a problemes que té la humanitat. Explorar a mi em fascina.

Què és la ciència de frontera?
Aquella que busca trobar coses que mai ningú, enlloc del món, ha trobat abans.

Si us plau: parlin's del grafè. Què és, per a què serveix i com canviarà les nostres vides?
El grafè és un material format per una capa, d'un sol àtom de gruix, de carboni. És molt bon conductor de l'electricitat i és flexible i, en molts casos, biocompatible. El grafè és un exemple de desenes de materials que tenen propietats semblants. El que és important és el concepte, però en el futur veurem molts altres materials semblants i més útils que el mateix grafè. Ens els trobarem en telèfons mòbils, en roba intel·ligent, en implants i pròtesis, etc.

I les tecnologies quàntiques?
Són aquelles que estan basades en el que els humans hem après del comportament de la matèria a escales extremadament petites, a nivell d'àtoms individuals. Recordi que en el gruix d'un cabell humà hi caben milions de milions d'àtoms. A aquesta escala tan petita el món es comporta de manera molt diferent que a la escala humana i hi passen coses impossibles a escala humana.

Són a aprop de fer realitat aquella imatge de ciència-ficció (potser ara ja no tan remota) de Star Trek de teletransportar persones?
No, ni es pretén. El que sí que es fa, rutinàriament, és teletransportar informació, però no matèria. Algunes de les aplicacions de les tecnologies quàntiques es basen precisament en teletransportar informació.

Quanta gent treballen a l'ICFO?
Unes 400 persones. El que fa especial l'ICFO són precisament els ifconians. Es tracta de gent molt seleccionada, molt motivada, amb gran talent.

De quins indrets?
De més de 60 països del món.

Quin pressupost tenen i d'on prové?
Tenim una assignació molt valuosa, al voltant del 25 % del pressupost anual, de la Generalitat de Catalunya, amb la qual cobrim les despeses estructurals. El pressupost de recerca es cobreix íntegrament amb fons externs i competitius, en gran part de la Comissió Europea i del Consell Europeu de Recerca, i també del programa Severo Ochoa del ministeri d'Economia, i d'empreses nacionals i internacionals. Gaudim també de fons estratègics de filantropia, principalment de la Fundació Cellex del doctor Pere Mir, sense les quals l'ICFO no seria ni de bon tros el que és ara. El doctorMir i els altres membres de Cellex, a més a més, ens han aportat sempre ànims, suport i alegria.

Creu que està suficientment valorada la feina dels investigadors socialment?
La meva opinió és que a casa nostra la feina dels investigadors, sobretot en el món de la salut, està molt ben valorada per la societat. Només cal veure l'extraordinari exemple de La Marató de TV3. Que la nostra sanitat sigui de primera fila al món és mèrit de molta gent, també de la gent que des de fa anys ha tingut la visió de fer que la recerca hi fos molt present. En termes generals, la inversió en recerca no és com als països capdavanters, però és que l'economia del país en el seu conjunt tampoc no ho és.

Quines són les tres coses que passaran en les properes dècades que ara no ens podem imaginar?
Estic segur que viurem avenços espectaculars en la comprensió a escala molecular i cel·lular de l'origen de moltes malalties, cosa que permetrà retardar, o inhibir, la seva aparició. També veurem avenços de gran calat en neurociència, en robòtica, en intel·ligència artificial, en sistemes de comunicacions.

Vostè és fill de la Valldan. Manté els vincles amb el Berguedà?
Naturalment. N'estic profundament orgullós i en presumeixo arreu on vaig.

Com veu la comarca?
Hi tinc família i molts amics. Quan jo era petit, el Berguedà era una comarca clarament industrial, ara potser està més enfocada a explotar els seus valors culturals, gastronòmics, paisatgístics i d'oci. Cal donar molt suport als sectors industrials que es beneficien d'un entorn natural privilegiat, com ara el sector alimentari.

Què recomanaria als joves que han de triar quins estudis realitzar?
Que estudiïn, o treballin, en el que els agradi. La meva experiència és que el més important és la motivació genuïna, autèntica, la de veritat. La meva feina els últims 15 anys ha estat buscar gent arreu del món que, en el meu sector, la tingués. N'hi ha menys de la que sembla, de gent amb motivació de veritat, dels que no es rendeixen fàcilment.

Quan fa que no salta de ple?
Si vaig saltar quan tenia 20 anys! Em va semblar una experiència extraordinària.

Quan no està investigant, a què dedica el seu temps lliure?
Per raons de feina em toca viatjar molt, parlar amb gent molt diferent, d'arreu. M'agrada molt. Quan no treballo, sóc un apassionat de la muntanya. Des de fa uns anys hi vaig amb bicicleta, però qualsevol cosa a muntanya m'apassiona.

On es veu d'aquí a deu anys?
On la vida m'hagi portat. Hi ha infinites coses divertides i importants a fer. Durant els últims 20 anys m'ha tocat fer tota mena de plans, per a mi i per als altres, però després he hagut de canviar de plans sobre la marxa contínuament, cosa que, de fet, és el que més m'agrada !

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Quan serà Patum 2018

La Patum 2018

Tot sobre la festa de Corpus. 

 

Enllaços recomanats: Premis cinema