El santcrist de la capella de la Pietat de Berga està a resguard i «en bon estat». Tres dels quatre autors del robatori van confessar els fets a la comissaria de Vilafranca del Penedès dissabte al vespre i van retornar la peça. Un quart implicat ja està identificat. Inicialment van quedar detinguts per furt amb l'agreujant de valor històric. Posteriorment la detenció va quedar sense efecte amb l'obligació de presentar-se davant el jutge quan els citi. Els lladres són veïns de la capital de l'Alt Penedès, i tenen entre 19 i 23 anys.

Els fets van tenir lloc el dia de Sant Joan al matí, l'endemà del darrer dia de Patum, quan els quatre joves, dues noies i dos nois, van entrar a l'espai religiós situat al barri antic de la ciutat, que sempre està obert a la població, i se'n van emportar el santcrist de fusta (i una espelma). Tot i que la peça té valor històric i la capella de la Pietat és un bé cultural d'interès local, la policia va descartar que es tractés de lladres professionals.

La imatge religiosa és una talla de fusta d'entre 70 i 80 centímetres, que, situat a sota d'una marededeu de la Pietat, d'uns 1,20 metres d'alçada, forma part d'un conjunt escultòric complet, col·locat darrere l'altar. Va ser donada per una família de Berga un cop la capella va ser restaurada després de la guerra civil per cobrir el buit que havia deixat una figura que havia quedat destruïda.

Important valor simbòlic

Els experts en imatgeria apunten que el valor de l'objecte robat, que data de mitjan segle XIX, aproximadament del 1840, pot ser del voltant dels 4.000 euros, ja que es tracta d'un tipus de peces buscades pels col·leccionistes. A més, té un valor sentimental incalculable per a bona part del veïnat. «Més enllà del valor material, és important el valor simbòlic per als veïns, ja que és la seva propietat, encara que molta gent acostumi a pensar que és de l'Església», argumenta Roger Cortina, responsable de cuidar elements patrimonials de la ciutat. Assegura que actualment és fàcil vendre aquestes peces, ja que en els antiquaris rarament en demana la procedència, perquè és un mercat molt ampli, però el problema no és només aquest. «Tothom té estima per les coses del seu entorn, darrere d'aquestes peces hi ha afecte i un aspecte identitari. La gent d'aquí ho conserva i ho cuida, i sense tenir gaires ajudes, per això sap greu, ja que hi ha uns sacrificis a darrere», diu el propietari de la Cereria Sant Roc, que va recordar que fa poc es va restaurar.

Ahir a la tarda, el president de l'Associació de Veïns del carrer de la Pietat, Aureli Rodríguez, encara no havia rebut cap informació per part de les autoritats. «Tot el que sabem és a través de les xarxes i els mitjans. Ni ens han dit que l'han trobat ni quan ens el pensen tornar», apunta el responsable.

L'entitat no es va assabentar del furt pràcticament fins al cap d'un mes, quan una veïna devota que freqüenta la capella va avisar l'encarregat del manteniment, Àngel Manubens. L'espai no depèn del bisbat de Solsona i són els veïns els que en tenen cura.

La investigació policial va avançar en silenci fins que dimarts passat els Mossos d'Esquadra van publicar el vídeo del moment del furt, per demanar la col·laboració ciutadana, ja que pràcticament no havien pogut avançar. En les imatges es veuen els joves cometent el delicte en menys d'un minut, a cara descoberta i a plena llum del dia. Tot i això, el fet que no tinguessin fitxa policial dificultava severament la seva identificació.

Càmera per evitar mals majors

Les imatges es van poder enregistrar gràcies a una càmera de videovigilància que es va instal·lar fa prop d'un any, arran d'una bretolada en la qual els autors van orinar dins la capella, hi van trencar ampolles de vidre i van tirar objectes per terra. «Vam dir que s'havia de fer alguna cosa i vam posar una càmera, per evitar mals majors», explica el president.

Rodríguez diu que dubta de la intencionalitat dels fets, ja que l'individu que agafa la peça, hi va directament i l'agafa, «com si sabés que no estava collada». Per això, la policia ha demanat enregistraments previs. «Si fos una gamberrada, l'haurien pogut trencar, però està en bones condicions». Cortina sí que creu que es tracta d'una malifeta, que la finalitat no era robar el santcrist per vendre'l i que els lladres no sabien de quina peça es tractava. «Tenint en compte l'hora, que és després de Patum, es pot pensar que volien fer una bretolada, opina.

Un cop el santcrist torni a Berga, Manubens proposa que es faci una processó per commemorar-ho. D'altra banda, Rodríguez diu que es pot parlar amb la junta sobre considerar la idoneïtat de fer-ne una còpia, però personalment defensa que el santcrist «és del barri. No el podem guardar nosaltres. L'ha de tenir el barri i que sigui l'original». El que sí que creu, però, és que als lladres cal «se'ls doni un escarment».