La Patum d’enguany comptarà amb un salt de maces plenes, vestides de ple i amb fuets a la cua i cap, per commemorar els 400è aniversari de les comparses. Però l’historiador Albert Rumbo va assegurar ahir en una conferència que aquest concepte no existeix, o com a mínim no en consta documentació. Rumbo va apuntar que s’ha de parlar, si de cas, de diables i diables plens.
L’historiador va explicar les característiques, anècdotes i l’evolució que han patit les comparses del tabal, els turcs i cavallets, les maces, la guita grossa i els plens, que tenen en comú que estan documentades per primera vegada el 1621. En els anys següents, fins al 1932, també hi ha papers que en parlen, excepte el 1629 i el 1630. Rumbo va exposar que segurament aquests dos anys tampoc no hi va haver Patum perquè la dinastia dels Àustries van nomenar un bisbe de Solsona recalcitrant amb les tradicions catalanes.
De les comaprses en qüestió, la que ha patit menys canvis és el tabal, del qual Rumbo considera «indiscutible» que el repic ha donat nom a la festa. El 1726 es fa un tabal nou, el 1830 es realitza una recomposició important i el 1927 l’Ajuntament li fa un empostissat. D’altra banda, sí que experimenta diversos canvis d’imatge durant la Segona República i, posteriorment amb el franquisme. El 1932 apareix amb la bandera republicana, el 1936 amb la bandera catalana i el 1946 amb l’espanyola.
Pel que fa als aleshores diables -ara maces i plens-, Rumbo afirma que fins el 1936 no es coneixen amb la distinció actual, tot i que ja feia anys que saltaven per separat. A més, una dada rellevant que es va fer pública en l’acte és el nombre de plens per salt que hi va haver entre el 1927 i el 1936. Mentre que ara en salten 100, abans pràcticament no arribaven a 10 en cap salt. Rumbo va comentar que saltaven els plens que hi ha via disponibles i que, a vegades, s’alterava l’ordre habitual dels salts esperant a que els plens estiguessin a punt per saltar la plaça. Per altra banda, la figura de l’angele stà documentada des de 1827.
Sobre els Turcs i Cavallets, el berguedà va exposar que primer eren dos turcs i quatre cavallets. També va posar en dubte que abans s’anomenessin moros i cristians, com destaquen llibres de Patum. Altres circumstancies destacades són que el 1830 es van elaborar nous caps de cavallets i entre 1888 i 1890 e sva incorporar la música.
En relació a la Guita Grossa, que abans era coneguda amb el nom de mulassa, Rumbo va apuntar que era una figura que transmetia primitivisme i simplicitat. El canvi més important és amb la introducció de la Guita Xica l’any 1890.
El minut del salt de plens sense música, l’acte principal
L’acte principal que es farà sobre els 400 anys és que hi haurà un minut del salt de plens sense música, a part que en un salt hi haurà maces plenes. Per altra banda, la Guita Grossa ha preparat una samarreta en que s’hi representa la fusió de totes les comparses dels 400 anys. Representants de la Guita Grossa van defensar que era millor celebrar l’efemèride amb la unió de totes les comparses. També es va mostrar partidari d’aquesta via el tabaler, Xavi Prat. Mentrestant, el cap de colla dels vestidors de plens i maces, Joan Sala, va apuntar que la millor forma de commemorar els 4 segles de vida és la mateixa Patum. Finalment, els Turcs i Cavallets no han anunciat si faran algun acte especial.
