«El 7 de novembre del 1982 el tinc gravat a la memòria. A l’Ametlla de Merola vam viure un episodi molt dur, vam témer perdre la feina a la fàbrica després dels efectes devastadors de la riuada». El testimoni d’Enric Escudé, de 84 anys, posa la pell de gallina. Quaranta anys després encara s’emociona revivint aquells fets. El tèxtil era el motor de la colònia, amb més de 300 treballadors a l’empresa Serra Feliu.

L’Ametlla va viure amb angoixa el dia dels aiguats. Els veïns no van témer per les cases, però sí per la feina. La fàbrica, ubicada a peu de riu, no va evitar la força amb què baixava el Llobregat i va rebre fort. Després d’inundar els horts i d’ensorrar les barraques, l’aigua va entrar a les naus. Bales de cotó riu avall, i roba i telers coberts d’aigua. Aquesta era la imatge que observaven treballadors i veïns de la colònia que no van dubtar a acostar-se a la fàbrica quan van veure la intensitat de la pluja i que el riu anava pujant. Tal com recorda Enric Escudé: «Era un diumenge i a la fàbrica no hi havia activitat, però ens vam alarmar i molts vam baixar-hi per impedir que l’aigua entrés a les naus». No ho van poder evitar, malgrat intentar-ho: «Com a responsable dels magatzems on hi havia bales de cotó i roba en stock per teixir vaig anar col·locant la roba a una altura on em semblava que l’aigua no arribaria, però és clar no em podia imaginar l’abast dels danys».

Enric Escudé no era l’únic que lluitava per salvar la fàbrica, els ametllans s’hi van abocar fins que el director va ordenar sortir de les naus per evitar danys personals, veient que l’aigua entrava sense aturador. «Jo vaig sortir amb l’aigua als genolls». I va anar a més. L’impacte va ser tant fort que va rebentar els magatzems i va enfonsar part de la paret d’entrada d’una nau, on el nivell de l’aigua va superar els dos metres. A dins, l’aigua va cobrir els més de 300 telers arribant a una altura de 1,60 metres. 

La fàbrica de l’Ametlla va patir molts danys. L’endemà, dilluns, només van poder funcionar les naus de filatura, que estan més allunyades del riu i no van patir afectacions. A la part de teixit el panorama era devastador: aigua, fang, roba bruta i feta malbé i molts desperfectes. «Què passarà ara? Tancarà la fàbrica? ns preguntàvem els treballadors», Enric Escudé assenyala que la por a quedar-se sense feina era inevitable, i els plors també. El gerent, veient el desastre dels aiguats, va comunicar als treballadors que la intenció era refer els danys i seguir endavant, però que sense ajuda no es veia capaç. Els treballadors es van comprometre a ajudar, tot i que se’ls va haver de donar de baixa fins que no es pogués reprendre la feina.

La tasca de neteja de treballadors, familiars, persones jubilades i molts voluntaris de pobles veïns van fer possible la recuperació de la fàbrica tèxtil. Al cap d’un mes i progressivament es van anar contractant de nou els treballadors. L’empresa remuntava, i ho feia també gràcies al suport de la Generalitat.

«Al cap d’uns mesos tornàvem a treballar a ple rendiment». L’episodi de la riuada no l’oblidaven però «sortosament havíem pogut reprendre l’activitat a la fàbrica quan semblava que ho havíem perdut tot», comenta Escudé, que aleshores era el president del comitè d’empresa. A la primavera següent es va fer la festa de la recuperació amb un dinar popular que reflectia la satisfacció dels veïns de l’Ametlla i que va servir per agrair el suport rebut de famílies, voluntaris i administracions.