La majoria de la gent mai ha vist oli de palma amb els seus propis ulls ni sap quin aspecte té. Però la veritat és que aquest ingredient entra en el nostre organisme per quilos cada any a través d'una infinitat de productes, no només brioixeria i rebosteria industrial, sinó també articles de cosmètica. Els motors de milers de cotxes a Espanya s'alimenten igualment amb els anomenats «biocombustibles», fets amb oli de palma.
Aquesta substància s'extreu premsant el fruit d'una palmera denominada Elaeis guineensis, de ràpid creixement i gran rendiment industrial. Atesa la seva producció massiva, cal realitzar enormes plantacions, gairebé sempre a costa de selves verges, que són talades a un ritme frenètic en les últimes dècades, sobretot als països del sud-est asiàtic (Malàisia i Indonèsia generen el 84% del total). S'ha arribat a tal extrem que en els últims 30 anys han desaparegut més del 80% dels boscos de l'illa de Borneo, la qual cosa ha suposat eliminar una superfície arbrada equivalent a tot Espanya només allà. Aquesta situació està portant algunes espècies, com l'orangutan, endèmic d'Indonèsia, a la vora de l'extinció, perquè veuen perdre el seu hàbitat a passes de gegant. Si el 1900 hi havia uns 315.000 orangutans, en l'actualitat n'hi ha menys de 50.000, dispersos en petits reductes que podrien desaparèixer en una dècada, segons les entitats conservacionistes. Tigres, rinoceronts, elefants i tapirs també pateixen el setge de les plantacions de palma.
És una indústria que no para de créixer. De fet, i malgrat els senyals d'alarma llançats des de fa anys per nutricionistes i científics, la producció mundial ha passat de 15 milions de tones el 1995 a 66 milions el 2017. Galetes, pa de motlle, brioixos, cereals per esmorzar, snacks, margarines, xocolates, gelats i menjars precuinats, així com sabons de neteja, cremes hidratants o pintallavis, porten oli de palma, a vegades de forma camuflada dins d'altres ingredients. A Espanya, segons dades del 2018 proporcionades per la patronal del sector, es consumeixen cada any 169.325 tones d'oli de palma i tortó de palma només al sector alimentari. Però la principal aplicació d'aquesta substància al nostre país és industrial (biocombustible o biodièsel), a la qual se'n destinen 1,5 milions de tones, el 83% del total que s'importa.
Els danys ecològics que ocasiona inclouen el clima, perquè la crema de vegetació necessària per a aquests cultius emet grans quantitats de CO? a l'atmosfera, a més d'eliminar també grans quantitats d'arbres que capturen carboni. Les palmeres, a més, acaparen els recursos hídrics de la zona, i en modificar la naturalesa del sòl faciliten inundacions torrencials, a part de la contaminació de la terra i l'aigua amb els productes químics utilitzats en el cultiu, segons Nazaret Castro, Aurora Moreno i Laura Villadiego, autores d' Uno de dos, un llibre sobre els efectes d'aquesta indústria.
Però es tracta també d'un problema de salut humana. Metges, nutricionistes i experts de tota mena alerten que aquest producte, consumit en grans quantitats, és un factor de risc cardiovascular i augmenta en la sang l'anomenat colesterol dolent.
Un informe recent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que «la relació entre les indústries d'oli de palma i aliments processats, i les tàctiques que fan servir, s'assembla a les pràctiques adoptades per les indústries del tabac i l'alcohol. No obstant això, la indústria de l'oli de palma rep, comparativament, poc control».
«L'etiquetatge sovint no és clar, i l'oli de palma pot incloure's en qualsevol dels més de 200 noms alternatius que apareixen sovint en aliments com les galetes i les xocolates», afegeix l'organisme de Nacions Unides.
De fet, les autores de l'estudi sobre l'impacte ecològic de l'oli de palma afirmen que la meitat dels productes que es venen al supermercat contenen aquest ingredient.
Grans empreses han començat a prescindir-ne i ja hi ha on triar. En aquest blog, actualitzat el 2018, figura una llista que serveix d'orientació: https://www.delcinealhospital.com/2017/04/19/listado_sin_aceite_palma/
Fa tres anys, davant la creixent sensibilització social sobre aquest problema, les empreses del sector van passar al contraatac i van crear un lobby per defensar els seus interessos. La Fundació Espanyola de l'Oli de Palma Sostenible agrupa grans empreses del sector, que recorden que «el 43,7% de l'oli de palma venut a Espanya per a alimentació està certificat com a sostenible». És a dir, disposa del segell RSPO (o CSPO), que dona unes certes garanties sobre el procés d'obtenció del producte, si bé aquest certificat és qüestionat per gairebé totes les entitats conservacionistes, en considerar-lo insuficient.
Aquesta fundació també afirma que, si no s'utilitzés oli de palma i s'optés per altres alternatives, els danys ambientals encara serien pitjors, perquè altres olis necessiten encara més superfície de terreny per produir-los. Aquesta afirmació, en canvi, sí que està recolzada en alguns informes internacionals, que alerten de l'impacte que causen les solucions B com ara la soja.
Es tracta, en resum, d'un debat obert sobre el model d'alimentació que es va implantant a tot el planeta.
