La candidatura transnacional per al Patrimoni Mundial de la Unesco sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat d'Andorra, entre els quals hi ha la catedral de la Seu d'Urgell, continua avançant en el seu procés de tramitació. Un dels darrers passos més destacats ha estat la inclusió del projecte, ara fa un mes i per part dels tres estats implicats (Espanya, Andorra i França), en les llistes indicatives de l'organisme.

Precisament, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va lloar ahir el «treball conjunt» que s'ha dut a terme fins ara en el marc de la seva visita institucional a l'Alt Urgell, on va presidir la reunió constitutiva de la Comissió Territorial de Patrimoni de l'Alt Pirineu, aprovada pel Govern a finals d'any.

Ponsa va reconèixer que els processos per assolir aquest tipus de reconeixements patrimonials són llargs, però va dir que el fet que totes les parts s'hi estiguin implicant contribueix a accelerar-ho. Sobre aquesta qüestió, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, va definir el projecte com una «carrera de fons» i va explicar que s'estan seguint tots els passos, amb la qual cosa creu que el procés per bastir la candidatura s'allargarà quatre o cinc anys.

El projecte transnacional entre Andorra, la Seu d'Urgell i la localitat francesa de Foix va néixer fa més de cinc anys i els monuments inclosos fins al moment són Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel d'Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d'Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda, la Casa de la Vall, el Castell de Foix i la catedral de la Seu d'Urgell.

Fàbrega va aprofitar la visita de la consellera per demanar l'ajuda del Departament de Cultura en el procés d'excavació i posterior museïtzació del jaciment arqueològic medieval descobert recentment al pati del Centre Cultural les Monges. Així, la idea és ampliar el radi de superfície, ja que només se n'ha obert un 20% del total.

L'alcalde de la capital alturgellenca va destacar la importància d'aquestes restes, ja que, va dir, permetran «tocar» carrers del segle XI i, probablement, «canviarà una mica la concepció històrica de la Seu».