Noranta manresans a la Viquipèdia
Les biografies de la pàgina web sobre la República entren a la xarxa de la mà de l'Associació Memòria i Història
TONI MATA I RIU | manresa
L'Associació Memòria i Història de Manresa ha ubicat a l'enciclopèdia virtual Viquipèdia noranta biografies de personalitats de la història de la ciutat que fins ara es podien consultar exclusivament a la pàgina web sobre el període de la Segona República per la qual vetlla la mateixa entitat. Posant en un buscador d'Internet el nom de personatges com Joaquim Amat-Piniella, Josep Maria Planes i Evarist Basiana, l'usuari té un accés ràpid als perfils d'aquests manresans així com a altres enllaços que permeten ampliar la informació.
Formada per més d'onze milions d'articles, prop de 200.000 en català, la Viquipèdia és un projecte que encara no ha complert una dècada de vida però el seu èxit és global. Aquesta vasta enciclopèdia consultable a la xarxa deu el seu ressò al fet que qualsevol persona pot penjar-hi informacions, així com modificar les d'altres usuaris. Una virtut que l'ha convertit en una eina de consulta de dimensions desconegudes a la història de la humanitat, però que també té el risc que les errades -involuntàries o malintencionades- es propa-guin a gran velocitat abans no es puguin esmenar.
"Reconec que n'era reticent", afirma Joaquim Aloy, un dels estudiosos que en els darrers mesos han treballat per fer accessibles aquesta norantena de biografies a la Viquipèdia juntament amb altres experts com Jordi Basiana i Pere Gasol. "El meu fill Arnau, en canvi, n'és un entusiasta. Però a mi em feia recança el tema del rigor. Ara bé, finalment he hagut d'admetre que l'enciclopèdia és de gran utilitat, hi ha coses molt interessants".
A més dels noms abans esmentats, les biografies de manresans com Josep Albagés, Josep Arola, els germans Ignasi i Pere Armengou, Anselm Corrons, Antonieta Feliu, Marià Homs, els germans Martí Farreras, Josep Gaspar, Francesc Marcet, Emilià Martínez, Lluís Mas Pons, Vicenç Prat, Lluís Prunés, Fidel Riu i Joaquim Sarret i Arbós, entre d'altres, es poden consultar a la Viquipèdia amb el valor afegit que els articles d'aquest projecte sempre tenen una gran visibilitat en les recerques que es fan per Internet. Sobre el perill que les informacions contingudes puguin ser vulnerades, Aloy explica que "hi ha uns controls que et permeten saber l'adreça de l'ordinador des del qual es modifica un article, i es podria arribar a bloquejar l'accés des d'aquesta màquina a l'edició de textos de la Viquipèdia". L'associació no té ara per ara intenció de penjar més informació a la gran enciclopèdia virtual. Les noves troballes documentals que faci el col·lectiu es continuaran posant als diferents apartats de la pàgina www.memoria.cat.
TRES MANRESANS DE RENOM a la viquipèdiaL'arxiver i historiador Joaquim Sarret i Arbós, al seu llit de mort, el 26 de setembre del 1935Joaquim Amat-Piniella, al seu escriptori, en una imatge del 1955Joan Selves i Carner, durant la seva etapa com a diputat i conseller de la Generalitat de Catalunya
- Montserrat Martí, soprano i filla de Montserrat Caballé: 'L’afecte entre Freddie Mercury i la meva mare va ser autèntic
- Grison (41 anys) i la seva rutina dolç-salat: 'Vaig perdre al voltant de deu quilos
- Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»
- «Tothom diu que defensa la cultura catalana, però costa trobar qui contracti un esbart»
- Fernando Tejero revela com Dani Martín el va treure d’una pensió per convidar-lo a viure amb els seus pares: “Em vaig sentir com un fill més, són la meva segona família”
- La Guàrdia Urbana de Manresa precinta una atracció instal·lada als Trullols
- Mor als 91 anys Conxita Fortuny, mare de la cooperant manresana assassinada a Ruanda, Flors Sirera
- El restaurant Golut de Manresa posa data al seu tancament: el 27 de juny