11 de agost de 2011
11.08.2011

El berguedà Jaume Capdevila reivindica l'obra del caricaturista Andreu Dameson

El dibuixant Kap és el coautor d'una biografia que posa en relleu el ressò de l'obra de l'artista vallesà durant els anys 30

11.08.2011 | 02:00

La història tantes vegades escoltada de l'home de cultura que va excel·lir durant l'etapa republicana i es va haver d'exiliar per culpa de la victòria franquista, pas previ a l'oblit de la seva obra en una Catalunya ràpidament despullada de bona part del seu pòsit cultural, també és la biografia d'Andreu Dameson (la Garriga, 1897-Buenos Aires, 1968), un artista a qui el dibuixant berguedà Jaume Capdevila no dubta a qualificar de "geni" i un dels grans noms "de la història de la caricatura". Fruit d'aquesta admiració és el llibre que ha escrit a quatre mans amb Lluís Solà, un compendi biogràfic i una anàlisi de la seva trajectòria creativa que inclou més de dues-centes imatges entre fotografies i dibuixos de qui va ser "un home inquiet, amb molts interessos, que va viatjar molt i que a l'Argentina sempre es va enyorar de no poder tornar a Catalunya a causa de la seva vinculació política".
Jaume Capdevila, Kap, col·laborador de Regió7, és reconegut per la seva faceta com a caricaturista, però també s'ha significat pels seus treballs sobre la història del gènere. Andreu Dameson va col·laborar en publicacions de caire satíric com L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, i va formar part d'una generació de periodistes, reporters i humoristes gràfics que inclou noms com els de Xammar, Bellmunt, Ventalló, Assia, Passarell, Madrid i el manresà Josep Maria Planes, entre d'altres. Uns personatges que la guerra va fer caure en l'oblit tot i ser els responsables d'algunes de les pàgines més rellevants de la premsa barcelonina dels apassionants i moguts anys 30 del segle passat.
Segons Capdevila, Andreu Dameson "sempre va anar quinze o vint anys per davant" de la resta. "L'any 1931 va innovar en l'apartat gràfic, va abandonar el dibuix de línia i traç i es va convertir en un dels tres pioners arreu del món en començar a elaborar caricatures amb grans masses de llum i ombra, blancs i negres, grisos i difuminats. Són dibuixos d'aparença escultòrica, on es veuen influències del cubisme. No és en va que va viatjar un parell de cops a París i va conèixer de prop l'efervescència del moviment avantguardista. Dameson va tractar amb artistes de la talla de Picasso i Braque. Per fer un símil, diria que Dameson va ser un Ferran Adrià de la caricatura".
Malgrat aquest bagatge, "avui en dia és una figura pràcticament desconeguda pels catalans", apunta Kap. "La seva obra està molt dispersa, repartida en la premsa en la qual va publicar, i només un nebot seu de la Garriga, Ramon Dameson, s'ha preocupat d'anar recuperant el seu bon nom i de restaurar algunes caricatures malmeses. No ha gaudit de la popularitat d'altres dibuixants que sonen més a la gent com Junceda, Opisso i Nogués". La dificultat de glossar la seva trajectòria artística arriba al punt que "no s'han trobat els originals del seu treball de l'època republicana".
D'orígens familiars occitans, Dameson va passar el mal tràngol del camp de concentració d'Argelers, al sud de França, i posteriorment va marxar a l'Argentina, on la seva carrera "va iniciar una lenta davallada". La pèrdua de la guerra va significar "una gran patacada", i a Buenos Aires "va abandonar el dibuix d'humor per dedicar-se a la il·lustració d'encàrrec, pràcticament de supervivència". Capdevila, però, afegeix que "fins i tot en aquest context va ser un dibuixant avançat al seu temps, ja que va passar-se a l'hiperrealisme als anys 40, vint abans que aquest corrent s'estengués en el món de l'art". Solà i Capdevila continuaran reivindicant Dameson amb la publicació d'un llibre que contindrà l'obra literària del garriguenc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.