L'execució de dos germans l'any 1942 després d'un judici sumaríssim per haver intentat robar un vehicle militar en els primers temps de la repressió franquista és un episodi tabú per a la família de Marta Cardona (Reixac, 1928), que fa dos anys va irrompre en l'escena literària catalana amb la novel·la autobiogràfica Fora de lloc. Menuda i vital, dona de paraules reposades i una encomiable actitud de fermesa davant dels propis fantasmes, Cardona torna a les llibreries amb Una història particular, una altra ficció basada en la seva vida que, novament, publica el segell editorial manresà Angle.
La trajectòria de Marta Cardona és la d'una dona nascuda a tocar de Barcelona que els anys 50 va emigrar a Anglaterra amb el marit a la recerca d'una vida millor, una esperança que es va truncar quan es va trobar sola amb els seus cinc fills. Però Cardona, que parla un català ben net malgrat que fa més de mig segle que viu a l'illa, va fer el cor fort, va tirar endavant i en l'escriptura va trobar alhora un refugi i un vincle amb la seva terra natal. L'any 1975 es va presentar al Premi Sant Jordi i, tot i que no va guanyar, va estar a punt de publicar el que posteriorment, el 2009, va sortir com a Fora de lloc.
Maria Salvans és la versió novel·lada de Marta Cardona, protagonista a Fora de lloc d'un combat contra la soledat i la sensació de sentir-se immigrant. El nou text situa l'acció en els anys d'infantesa de la dona, viscuts en una casa als afores de Reixac que el pare, el doctor Salvans, va construir perquè hi creia haver trobat l'ambient necessari per traslladar-hi la família. Marta Cardona tenia set germans, dels quals sobreviuen tres.
"No ha estat gens fàcil escriure aquesta novel·la, sobretot els últims capítols", explica l'autora. "Feia temps que tenia la idea al cap, però em feia por posar-me davant el paper perquè els fets encara són massa recents. Tenia dubtes. Ara bé, jo sentia la necessitat d'explicar-ho, i en aquest moment tinc un sentiment d'alliberament". Cardona no s'amaga i reconeix que "fa un parell d'anys encara vaig demanar a un germà meu que m'expliqués més coses, però em va dir que d'això no se'n parla".
El contrast entre la feliç infantesa i el dur despertar de la guerra s'exemplifica en els títols de les dues parts en què s'estructura Una història particular: El lloc ideal i Desencís. Malgrat el temps transcorregut, els records dels anys de la República, el conflicte bèl·lic i la llarga dictadura franquista perviuen en moltes famílies. "La meva intenció era fer una narració sobre la casa, que encara avui es veu des de la que jo conservo a Montcada, i que es va vendre fa uns quants anys a uns altres propietaris. Però m'hi entrebancava, no me'n sortia, i ho vaig deixar córrer".
Durant quinze anys, Marta Cardona ha anat tramant una novel·la que, malgrat el pòsit biogràfic, dóna marge a la imaginació. Durant aquest temps ha hagut de fer saltar pels aires les prevencions, pròpies i alienes, i el resultat ha satisfet els seus íntims. "Als meus fills els ha agradat molt que escrivís aquesta història perquè és la seva herència. Ells no llegeixen en català, però aviat sortirà l'edició en anglès, que ja està llesta. Els meus germans, en canvi, no ho volien, però al final ho han acceptat".
La novel·la de Marta Cardona s'inscriu en el cada cop més creixent subgènere de la narrativa dedicada a explicar la guerra civil des de les experiències vitals de persones anònimes que la van patir. L'autora de Reixac assegura que la seva família no es va posicionar políticament d'una manera especialment significada, però "a casa érem catalanistes", assegura. Cardona manté l'interès per llegir tot el que pot sobre aquells anys, com la lloada Pa negre d'Emili Teixidor.
El que l'encurioseix més, però, és que aquesta fascinació és vigent a Anglaterra, el seu país d'acollida. "Em sobta força", explica, i afegeix que "a la biblioteca del meu poble hi ha un bon grapat d'obres sobre la Guerra Civil Espanyola. Cardona confia que la publicació d'Una història particular permeti reconciliar la seva família amb els fets narrats, alhora que també ho facin els seus conciutadans de Montcada que recorden l'episodi. Però ara per ara, la veterana escriptora només desitja descansar i deixar la ment en repòs. "Una tercera novel·la? Hi hauria material per parlar dels anys anglesos de la Maria Salvans... però ja es veurà".
