Mireia Farrés (Santpedor, 1980) i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de la qual forma part des de fa gairebé una dècada, reeditaran aquesta nit a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa el concert que el cap de setmana passat van oferir a L'Auditori de Barcelona. La vetllada tindrà dos punts d'interès principals: la interpretació de la sempre atractiva suite orquestral Els Planetes (1914-1916), que va escriure el compositor anglès Gustav Holst (1874-1934), i la presència de la instrumentista bagenca com a solista del Concert en mi bemoll major per a trompeta i orquestra (1803) de l'austríac Johann Nepo- muk Hummel (1778-1837).

La trompetista santpedorenca va entrar a l'OBC l'any 2004 i des d'aleshores ha estat protagonista de la principal formació catalana del gènere tres vegades. La primera va ser amb el Concert per a trompeta i orquestra en mi bemoll major de Franz Joseph Haydn (1732-1809), l'únic que el compositor austríac va dedicar a l'instrument que toca Farrés. En la segona actuació com a solista va interpretar el Concert per a trompeta, piano i orquestra de corda en do menor de Dmitri Shostakóvich (1906-1975), en companyia d'una altra santpedorenca, Laia Masramon, al teclat. La tercera cita va tenir lloc de divendres a diumenge passat amb el programa esmentat sota la direcció de Jaime Martín, director de l'Orquestra de Cadaqués des de febrer del 2011.

"El concert de Hummel es programa poc, però és espectacular", explica Farrés, que afegeix que "hi ha tres obres clàssiques per a trompeta solista que formen part del repertori i aquesta n'és una, juntament amb les de Haydn i Neruda".

L'únic canvi del programa d'avui respecte del que es va celebrar a L'Auditori -on d'aquí a uns pocs dies aterrarà Valentí Oviedo, ara al Kursaal, com a nou gerent- és l'absència del cor de noies del Cor Lieder Càmera. Mireia Farrés ja ha pujat a l'escenari del Kursaal altres vegades, sovint acompanyada del saxofonista Llibert Fortuny i el pianista Manel Camp, però la d'avui és una ocasió immillorable per descobrir les virtuts d'una de les tres trompetes de la principal orquestra del país.

"El repertori és tan atractiu que m'agradaria tocar les dues parts", apunta la santpedorenca, que matisa, però, que en els concerts sempre es reparteixen la feina entre les trompetes. La seva dosi de protagonisme arribarà a la primera part, després de la interpretació de Dance figures, de Georges Benjamin (Londres, 1960). Farrés exhibirà les seves virtuts amb l'instrument gràcies a una peça que Hummel va escriure per a Anton Weidinger, que es considera que va ser l'inventor de la trompeta moderna. L'autor va compondre el concert en qüestió el 1803, quan va accedir a la cort hongaresa de la dinastia dels Esterházy.

Després del descans, els espectadors podran gaudir amb Els planetes, suite per a gran orquestra, que Holst va compondre entre 1914 i 1916. La peça comprèn set moviments que es refereixen a set dels planetes del sistema solar que aleshores es coneixien -Plutó no es va descobrir fins al 1930- a partir de l'imaginari astrològic associat a cadascun. En paraules de Farrés, aquesta obra té "un color molt més fosc" que altres composicions properes al món de la banda sonora, un univers sonor al qual s'ha arribat a comparar. "John Williams, per exemple, és més directe, ell i James Horner, per citar un altre nom, tenen una manera d'escriure molt diferent", explica Farrés.

L'OBC es va fundar el 1944, en plena postguerra, amb Eduard Toldrà, amb el compromís de divulgar la música clàssica i la contemporània. Pablo González n'és l'actual director titular, des de la temporada 2010-11, si bé el concert que es farà avui al Kursaal té un convidat a la batuta com és l'experimentat Jaime Martín. Farrés complirà d'aquí a uns mesos la seva primera dècada com a membre d'aquest engranatge, que, sota la tutela de L'Auditori, també té entre les seves missions voltar pel país.