Premi Gaudí al film sobre Pere Casaldàliga
La vida del bisbe balsarenyenc va ser portada a la pantalla a "Descalç sobre la terra vermella"
Descalç sobre la terra vermella va guanyar ahir a la nit el premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió amb la història del missioner de Balsareny Pere Casaldàliga. La pel·lícula és dirigida per Oriol Ferrer i escrita per Marcos Bernstin i María Jaén, i produïda per Minoria Absoluta, Televisió de Catalunya Televisió Espanyola.
Descalç sobre la terra vermella s'ha imposat a L'últim ball de Carme Amaya, dirigida per Judith Colell; a Prim: El asesinato de la calle del Turco, de Miguel Bardem Aguado, i a Vicenç Ferrer, d'Agustí Crespi.
La cinta narra la vida de missioner balsarenyenc de São Félix do Araguaia Pere Casaldàliga, l'anomenat bisbe dels pobres o la veu dels indis, que s'ha enfrontat, en la seva activitat, al Vaticà, a la dictadura militar i als terratinents del Brasil.
La minisèrie, que consta de dos episodis, es basa en el llibre de Francesc Escribano que explica la lluita del bisbe bagenc a favor dels drets dels camperols del Mato Grosso (Brasil).
Una gran part de la sèrie de dos episodis es va rodar al Brasil, però la trobada real entre Casaldàliga i el cardenal Ratzinger al Vaticà l'any 1988 es va rodar al Parlament de Catalunya.
Aquesta trobada va servir de fil conductor al llarg de la sèrie i mostra com n'eren de distants les posicions dels dos protagonistes. Benet XVI era el responsable de la Congregació per la Doctrina de la Fe, i Casaldàliga, que feia vint anys que vivia al Matto Grosso, era un capellà seguidor de la teologia de l'alliberament i que ha estat sempre fidel als seus principis
Més a Cultures
-
Canes (dia 6): "Good one" o l'esperit dels 70 passat pel filtre del 'Me too'
-
La guitarra flamenca de Chicuelo es fusiona amb la música de Heinrich Bieber en un concert únic d'Espurnes Barroques
-
Les sardanes omplen de color i balladors la plaça de la Pau de la Font dels Capellans
-
Canes (dia 5): La cara i la creu: de la intensitat d'Audiard a l'oportunitat perduda de Schrader