Canes (dia 6): "Good one" o l'esperit dels 70 passat pel filtre del 'Me too'

L’allau de films rellevants a la secció oficial de Canes fa oblidar sovint la resta de seccions, tant o més interessants que la que desperta els grans titulars. Com la projecció a la Quinzena de realitzadors de Good one, debut en el llargmetratge d’India Donaldson, que ja va formar part de la selecció de Sundance.

L’argument del film sembla extremadament senzill, però amaga un mar de subtileses transcendentals. Darrera d’una excursió aparentment rutinària a la muntanya entre un pare, una filla i un amic adult de tota la vida s’hi amaga una de les tesis feministes més ben desenvolupades de tot Sundance 2024 i, ara ja també, de tot Canes 2024. La frustració que genera l’atracció de l’amic per la filla revela en el film les complicitats nocives de la masculinitat, però també els enormes murs existents entre un pare i una filla. La direcció de Donaldson retrata un indret fràgil i patètic on la perspectiva d’ella, inexperta, però lúcida i trista, és essencial per entendre la desemparança d’ells.

Com molts dels films d’aquest darrer any, Good one recorda l’esperit dels 70, com el David Mamet de Reunió i Els boscos passat pel filtre del «Me too» però afegint també la personalitat de Kelly Reichardt, pel costat poètic, la metàfora rural i l’exercici de crear diàlegs amb una aparença de quotidianitat.

Des de la Setmana de la crítica, secció reservada als nous realitzadors, arribat La pampa / Block pass, d’Antoine Chevrollier, film francès sobre l’amistat entre Willy i Jojo, dos joves amics obsessionats pel motociclisme. La seva relació no es veurà afectada quan Willy descobreixi la relació homosexual que Jojo amaga, però, quan tothom se n’assabenti a l’ escola, les vides de tots dos acabaran seriosament sacsejades pel bulling. El film aborda els prejudicis sexuals, l’assetjament escolar, el suïcidi i les conseqüències de la mala gestió de les xarxes socials, una combinació que omple el film d’una poderosa contemporaneïtat. La solidesa de les interpretacions protagonistes i la capacitat del director per fugir dels llocs comuns converteix el film en una proposta ben recomanable, sobretot entre el públic adolescent.