En finalitzar una representació de Barcelona de Pere Riera, que explicava una història d'una família del 1938 assetjada per les bombes de l'aviació feixista, dos espectadors van treure unes estelades. Arran d'aquesta interpretació que va fer el públic, Riera va crear Infàmia, que reflexiona sobre el paper que juguen els espectadors per creure's la ficció, per empassar-se les mentides. En el quartet protagonista d'aquesta obra hi ha Mar Ulldemolins (Valls, 1980), una actriu que ha forjat la seva carrera al teatre (amb muntatges com Marits i mullers o Incerta Glòria, premi de la Crítica de Barcelona el 2016 a la millor actriu de repartiment) però que no ha oblidat la televisió, amb sèries com Ventdelplà, Hospital Central i actualment Nit i dia. Ulldemolins serà dissabte i diumenge al teatre Kursaal de Manresa acompanyada a escena per quatre actors de renom de l'escena catalana com Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Francesc Ferrer.
La popularitat li va arribar amb la sèrie «Ventdelplà».
Ja havia fet teatre però la meva estada a Ventdelplà em va marcar molt perquè era el primer cop que feia tele. Allà vaig veure el funcionament de la càmera i com t'havies d'adaptar a actuar en televisió. També tens molts directors i has d'aprendre molt de pressa de tot allò que et van dient. Em va anar molt bé perquè he pogut traslladar l'experiència al teatre i m'ha ajudat molt com a actriu.
Allà va coincidir amb Emma Vilarasau. Heu recordat algun cop el vostre passat en aquesta sèrie d'èxit?
La gent et recorda molt. Nosaltres no ho hem comentat [riu]. Però sí que gent de l'equip ens demanava o parlàvem dels personatges de la sèrie. Però el meu personatge a Ventdelplà va quedar allà aparcat, no sóc la mateixa, he evolucionat com a actriu.
Ha participat en sèries com «Les veus del Pamano», «Gran Nord», «Majoria absoluta», «El Ministerio del Tiempo» però també ha fet moltes obres de teatre. Li agrada més el teatre o la tele?
M'agrada més el teatre perquè permet que el públic viatgi. A les meves mans i a les dels companys depèn de com anirà l'obra. No depèn d'un muntador ni d'un realitzador. Un cop l'obra està escrita i tot està llest, és el moment de començar el viatge i els actors hem d'aconseguir transportar la gent. El director et pot dir alguna cosa però està a les nostres mans. A la tele no és així, rodes molt saltat i el resultat final passa per moltes mans.
«Infàmia»
Sí, Infàmia vol mostrar quan l'artista entra en crisi, quan topa amb una barrera que li fa plantejar-se de si és autèntic o no allò que està fent, de si estàs enga-nyant la gent que paga una entrada. L'obra fa que el públic pensi.
El paper que vostè interpreta el va començar fent Anna Moliner. Jordi Bosch substitueix Jordi Boixaderas. Costa adaptar-se a una obra que ja tenia moltes funcions a les espatlles i els actors van canviant?
En aquest cas no em va costar. Vam poder assajar amb l'autor i director de l'obra, Pere Riera, i això fa que tot sigui més fàcil. El Pere sap el que vol explicar i el que vol dir, i s'ha adaptat molt a la meva manera de fer i a la del Jordi Bosch.
«Infàmia» reuneix actors amb un gran bagatge. Què ha pogut aprendre de tots ells?
De l'Emma aprecio molt la generositat que té. Sempre escolta i t'intenta ajudar. És una actriu que penca molt i això es nota a dalt d'un escenari. Només en puc dir paraules fantàstiques, i del Francesc igual. Aporta molta vitalitat i és molt generós. I el Jordi està molt desinhibit sobre l'escenari i és molt maco perquè et sorprèn sempre.
És el seu debut sota les ordres de Pere Riera. Què suposa treballar amb ell?
Ha sigut meravellós. El text d' Infàmia és preciós i es treballa molt a gust al seu costat. És molt tranquil, amable i respectuós amb la feina dels actors i això ho valoro molt.
Quin és el secret perquè «Infàmia» hagi aconseguit tantes bones crítiques?
El secret és el text que vesteix l'obra, que és fantàstic. Un altre factor important són els actors que van fer un treball preciós, van anar a filar molt prim i van saber imprimir molta potència a l'espectacle.
