La Movida va ser una fàbrica de llibertat amb moltes manifestacions artístiques però cap de gastronòmica, perquè la gana de llavors no es feia passar amb menjar. Dècades després, aquest esperit transgressor i vivaç impregna el restaurant Las chicas, los chicos y los maniquís, acabat d'obrir a Madrid.

Colors de la cultura pop, cartells que evoquen a l'univers almodovarià, un cert toc "kitsch" a la vaixella del mestre Piñero i una banda sonora amb música espanyola dels vuitanta i noranta, que reconeix fins i tot els que no van ballar la Movida, conformen aquest espai temàtic a càrrec del Grup Iglesias i ubicat en el recentment inaugurat Axel Hotel.

De "conceptualitzar" restaurants en saben molt els germans Juan Carlos, Borja i Pedro Iglesias, segona generació al capdavant d'aquest grup de restauració creat fa 31 anys pels seus pares, arribats de Galícia a Barcelona. Exemples en són el seu Bellavista del Jardín del Norte, que obert en aliança amb els germans Messi és "un poble de pobles", o el Bobo Pulpín, "un oasi pirata i un homenatge al pop" i els seus orígens gallecs, expliquen.

És la primera vegada que surten de Barcelona, ??on des del 2010 han obert a més altres restaurants amb els germans Ferran i Albert Adrià, i ho fan "amb molta il·lusió i humilitat", escollint Madrid com a destí pel "seu caràcter alegre i obert", diu Juan Carlos Iglesias.

Saben que avui, avantguarda gastronòmica a part, és "impossible fer plats que no fan altres", per la qual cosa la seva aposta se centra en "un producte de primera", receptes tradicionals a les que donen "una volta perquè el resultat sigui modern" i embolicar al comensal en un ambient específic.

"Donar de menjar bé amb una posada en escena que complementa el menjar i crea un ambient a través del grafisme, la música i l'arquitectura de l'espai, que busquen transmetre llibertat i alegria, perquè la Movida, amb tots els seus defectes, va ser una fàbrica de felicitat ", resumeix Iglesias.

Els germans consideren que en aquests moments de "irascibilitat" és "molt necessari" recuperar "aquesta alegria de viure que vam tenir en els vuitanta i els noranta", i ells aporten el seu granet de sorra amb Las chicas, los chicos y los maniquís, que pren el seu nom d'un dels grans èxits musicals de Radio Futura.

Situat en un immoble del segle XIX que s'ha restaurat respectant tots els seus elements protegits, el restaurant es divideix en dos espais: una barra oberta tot el dia que convida al pica-pica, i el restaurant pròpiament dit, per dinars i sopars.

La carta, en format de les fundes dels ressuscitats vinils, proposa unes croquetes de pernil amb pollastre amb justificada vocació de situar-se al "top" de les millors d'una ciutat devota d'aquest mos, el castís bocata de calamars actualitzat amb pa de la seva tinta, maionesa de "kimchi" i confitats; ensalada russa amb cranc, patates braves amb escuma d'allioli o "bistec tàrtar" servit sobre les llargues cames tunejades d'una nina Barbie.

D'elaborar-ho tot se n'encarrega l'equip capitanejat pel Pere Gallego, forjat a les cuines d'Alberto Chicote, Benjamí Urdiain, Gordom Ramsey i Sergi Arola. De les seves mans en surt també un turbot fregit del que es mengen fins i tot les espines o un arròs melós d'ànec, gorgonzola i bolets.

Tot això amb "una relació qualitat preu molt bona, perquè es pot sopar molt bé per 30 euros o menys", destaca Iglesias, i amb la intenció que la nit acabi "movent la tíbia i el peroné" a Bala Perdida, un club "clandestí" i subterrani que obrirà les portes a l'octubre en el mateix edifici.

Mentrestant, Las chicas, los chicos y los maniquís, proposa mossegades a ritme de La Unió, Alaska i els Pegamoides, Homes G i el Sabina més canalla, aquell que viatjava a la línia 1 de metro preguntant-se "¿dónde queda tu oficina para irte a cercar?".