Són molts els berguedans que van ficar-se a la pell dels àngels que fan el pessebre del cel, dels dimonis punk del club del Pere Botero i de la resta de personatges de l'espectacle Hem vist l'Estel (o uns Pastorets infantils) que van representar-se a Berga durant la dècada dels 90. Aquells infants, que ara ja són més grans, van ser els encarregats de portar a escena l'obra de Mitus Stampa, el pseudònim que utilitza l'escriptor i editor Jaume Huch quan es dirigeix al públic infantil i juvenil, que aquest Nadal tornarà a prendre vida. No a l'escenari, sinó a través del llibre que ha editat el segell que dirigeix, Edicions de L'Albí, amb l'objectiu de preservar l'obra i homenatjar-ne els seus impulsors, entre els quals hi ha Ramon Maria Serchs, de qui es compleixen els quinze anys de la seva mort.
Huch -o Mitus Stampa- confessa que feia anys que tenia al cap la recuperació d'aquest text teatral que encara es conserva a la memòria dels que van protagonitzar alguna de les edicions que van programar-se durant nou anys. De fet, explica que abans de poder fer l'edició ha hagut de passar el text a ordinador «perquè quan el vaig escriure encara utilitzava la màquina d'escriure!».
Aquesta obra va ser un encàrrec dels responsables del Grup dels Pastorets Infantils de Berga. «Volien un text propi, ja que fins llavors feien uns Pastorets que combinaven parts de diversos textos nadalencs», comenta. Jaume Huch, però, va fer-los una proposta «que no s'adequava gaire als Pastorets convencionals» i que, a banda d'anar dirigida als infants i joves, «fusionava les escenes dels Pastorets tradicionals amb les figures del pessebre, amb l'objectiu de reivindicar la nostra cultura popular nadalenca», destaca.
L'argument de l'obra gira a l'entorn d'un viatge de fantasia de dos infants per un món imaginari mentre somien: en Marcel coneix el pessebre del cel, mentre que en Pere ho fa amb el pessebre de l'infern. El paral·lelisme entre ambdós mons és l'eix central de l'obra, «però són un cel i un infern diferents als que apareixen als Pastorets tradicionals, com els de Serafí Pitarra, que a Berga tenim tant interioritzats».
Fidelitat de l'autor
Huch assegura que s'ha mantingut «molt fidel» al text original, tot i que reconeix que actualment hi ha alguns anacronismes. «Per exemple, els àngels es comuniquen amb un aparell del moment i no amb un mòbil, que és el que faríem servir ara», explica. «Però no he volgut fer cap canvi i he mantingut totes les acotacions per convertir l'espectacle teatral en una obra literària», diu.
Una de les voluntats de l'autor és que aquest llibre serveixi d'homenatge a les persones que van fer-li la proposta, de manera especial al desaparegut Ramon Maria Serchs, però també a d'altres que van formar part d'aquell grup, com Queralt Cortina o Pere Artigas. «A més, també vull recordar la implicació en el projecte de Ricard Cuadra, que va ser l'autor de dues de les peces musicals que formen part de l'espectacle». Enguany fa dues dècades del traspàs del compositor.
El llibre recull fil per randa tot el guió teatral de l'espectacle nadalenc que aplegava, cada any, prop d'un centenar de persones en la preparació i l'escenificació, així com també les lletres de les cançons que formaven part del muntatge -que tenia músics en directe- i un recull de fotografies a tot color. «Volia que hi hagués una part d'imatges perquè la gent recordi les escenes i perquè sigui també un record per als que van formar-ne part», remarca.
