24 de febrer de 2018
24.02.2018
40 Años
40 Años

meravella imprescindible

Guillermo del Toro ha assolit un dels seus cims creatius amb «La forma del agua», una apoteosi romàntica de cinc estrelles i un conte adult que entrellaça magistralment crueltat i tendresa

23.02.2018 | 23:59

LA FORMA DEL AGUA

? Estats Units, 2017. 119 minuts. Fantàstic, drama romàntic. Direcció: Guillermo del Toro. Guió: Guillermo del Toro i Vanessa Taylor. Intèrprets: Sally Hawkins (Elisa Espósito), Michael Shannon (Richard Stickland), Richard Jenkins (Giles), Octavia Spencer (Zelda Fuller), Michael Stuhlbarg (Robert Hoffstetler). Pantalles: Bages Centre (Manresa) I Yelmo (Abrera)

Si t'apassiona el cinema fantàstic més inquiet i diferent, Guillermo del Toro és el teu home. La seva figura gegantina (tant física com artística) ha escrit algunes de les pàgines més memorables d'aquest gènere en els últims vint-i-cinc anys. Dos anys després de la seva portentosa La cumbre escarlata, el mestre asteca ha tornat amb una de les meravelles imprescindibles de la temporada.

La forma del agua descriu la trobada entre una noia muda (una excelsa Sally Hawkins), que treballa en el servei de neteja d'un centre d'investigació del Govern nord-americà, i una misteriosa criatura amfíbia. El film està ambientat en el 1962, quan la Guer-ra Freda estava en el seu punt àlgid. El rerefons històric (i fosc) és novament crucial en el cinema de l'autor de Cronos. Del Toro ha teixit novament un conte adult i desassossegant (recordem les memorables El espinazo del Diablo i El laberinto del Fauno, amb els fantasmes de la Guerra Civil Espanyola) que entrellaça magistralment crueltat i tendresa.

La poesia més singular i arrabassadora s'apodera progressivament d'una història d'amor transgressora, en què les seqüències íntimes estan resoltes amb una delicadesa (i una màgia) irresistible, i l'ímpetu de l'aigua ho amara tot, físicament i metafòricament. La forma del agua beu de les fonts del classicisme més distingit (l'empremta del melodrama i del musical), però Guillermo no s'ha limitat a rodar ni un pastitx cinèfil ni una versió moderna del mite de La Bella i la Bèstia, i ha assolit un dels seus cims creatius amb una apoteosi romàntica de cinc estrelles, en què la llum aconsegueix esvanir les tenebres amb un desplegament rotund (i memorable) de la bellesa més enigmàtica i magnètica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.