La paraula. La força de la paraula. Ella va ser, ahir al vespre a l'Espai Òmnium de Manresa, l'autèntica protagonista. L'essència de La terra sagna (L'Albí). La reivindicació de la paraula «enfront de la barbàrie», en veu del poeta puig-reigenc Antoni Perarnau. O la paraula com a aixoplug de la dignitat, com resumia el músic Roger Español, a qui l'1 d'octubre una bala de goma disparada per la policia espanyola va treure un ull: «La nostra resposta ciutadana a l'1 d'octubre han de ser llibres, cançons. Perquè la música, la paraula, l'art, la cultura és el que ens dóna la dignitat i és el que ens volen prendre des de Madrid». A ell està dedicat La terra sagna. I ell ho va agrair i va rebre l'aplaudiment del públic que omplia l'Espai Òmnium.

Abans, per l'escenari havia desfilat la reivindicació, la indignació, el dolor, la tristesa, la pèrdua, l'astorament, la incertesa, el clam, el convenciment, la ràbia, la integritat, la força de la raó, l'esperança, etc. Tot en la veu d'una trentena de poetes dels 106 que han participat en el poemari promogut per l'editor berguedà, Jaume Huch, amb versos nascuts de l'1-O. Uns textos inèdits -molts escrits abans que l'editor fes una trucada als seus autors- a excepció de tres: Josep Maria Fulquet, Màrius Sampere i Lluís Solà, de qui Huch va llegir Pàtria per tancar el recital.

L'obria el «patriarca de les lletres de la Catalunya Central», com Huch va presentar Climent Forner, de 90 anys, a qui separen set dècades amb el «benjamí» del recull, Guillem Gavaldà, de Cerdanyola del Vallès. Lectures amb missatges ocults, com en els versos del manresà Gerard Cisneros a la poesia visual del barceloní Albert Claramont, que va escampar per l'escenari les «passes dels qui no poden caminar»; declamacions punyents, com la Gavaldà, o quasi visuals, com la del manresà Xavier Giol; directes a la ferida, com la de la berguedana Laia Martínez López o dedicades a «la bona gent», com la del gironellenc Toni Gol. Reflexives, com Soliloqui, de la manresana Yolanda Esteve, imaginatives, com la del berguedà Vicenç Zumajo o breument intensa, com el haiku del barceloní Lluís Urpinell. I, així, fins a trenta poemes.

Jordi Corrons, president d'Òmniun Bages-Moianès, explicava ahir, en l'inici de la vetllada, que segurament es necessitarien més de 106 poemes per plasmar els sentiments de tothom qui va viure l'1 d'octubre. Però, ahir, molts d'ells es van fer paraula.