Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat eines fabricades amb sílex i restes de fauna consumida per humans fa entre 12.000 i 15.000 anys, els primers vestigis que caçadors del paleolític superior van habitar les coves de Montserrat, un fet del qual fins ara no es tenia constància. És la primera intervenció científica que té lloc a la Cova Gran i a la Cova Freda de Collbató, després que aquests jaciments fossin estudiats per primera vegada fa gairebé un segle, en una expedició de l'Institut d'Estudis Catalans el 1922. Investigadors del Seminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques (SERP) de la UB van dur a terme les excavacions el mes de juny, dirigides pels professors de la UB Josep M. Fullola, Xavier Oms i Juan Ignacio Morales, i l'investigador adscrit al grup Artur Cebrià. La campanya, amb el suport econòmic i la col·laboració institucional del Patronat de la Muntanya de Montserrat i de l'Ajuntament de Collbató, s'ha fet en els jaciments en què per primera vegada es va definir l'estil de decoració ceràmic anomenat montserratí.
L'excavació a la Cova Freda ha permès documentar que va ser utilitzada com a cova corral per part dels primers pagesos, que van estabular allà els seus primers ramats d'ovelles i cabres. A la Cova Gran és on s'ha constatat que la van habitar grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior final. Les principals troballes d'aquesta època han estat principalment eines fabricades amb sílex i restes de fauna consumida pels grups humans, com cérvols o conill. Segons els arqueòlegs, en el cas de les ocupacions paleolítiques, a més, omplen un buit de coneixement d'aquest període en tota aquesta regió. És força probable que a mesura que avancin les excavacions es puguin documentar nivells amb ocupacions humanes encara més antigues. En el mateix jaciment també han trobat restes d'ocupacions neolítiques (fa entre 7.500 i 7.000 anys), i s'han recuperat fragments de la famosa ceràmica montserratina. L'estil de Montserrat, conegut a partir dels anys cinquanta com a ceràmica cardial, caracteritza les produccions ceràmiques dels primers pagesos que es van expandir pel Mediterrani des del Pròxim Orient. Tot i que els resultats són preliminars, s'ha constatat «el gran potencial que ofereixen les dues coves».
