L a Fura dels Baus va aconseguir que entrar a l'antiga fàbrica de l'Anònima de Manresa fos submergir-se en un nou món. El reestrenat espectacle Manes va transportar el públic -que en cap moment era un mer espectador- al bressol d'una societat que, moguda pels instints més primaris, reinterpretava les etapes que construeixen la vida de les persones: el sexe, el menjar, el naixement i la mort. Tota una experiència. Uns 300 assistents han vist, divendres i dissabte a la nit, l'espectacle furer, que va ser estrenat amb èxit el 1996 i va portar la companyia de Moià a representar-lo 250 vegades per diferents països. Els que s'ho miraven a primera fila en van sortir bruts i molls, i sabent que havien format part de l'espectacle.

No calia entendre cap història clàssica, amb un inici i un final clar, sinó captar que, malgrat embolcallar-nos actualment en la tecnologia i unes normes socials, en el substrat dels homes hi ha els instints, que juguen un paper clau en l'evolució de la humanitat. Els actors es dirigien als espectadors com ho han sabut fer sempre, provocant i buscant la reacció immediata del públic tot fent-los partícip de les escenes que recreaven, tocant-los, pintant-los i fins i tot rebent l'esquitxada d'escopinades. Recreant un nou món, jugant i trastocant el llenguatge teatral.

Aviat farà 40 anys que La Fura dels Baus porta la transgressió i la provocació a l'aplaudiment dels que es delecten amb apostes escèniques arriscades i singulars. Per aquest motiu gairebé tots els assistents tenien clar l'esperit de la posada en escena que anaven a veure, i sabien que, amb tota probabilitat, acabarien molls o pintats si s'ho miraven de molt a prop. No tothom ho sabia. Abans de començar l'espectacle, alguna persona gran se sorprenia que li diguessin que no hi havia seients per als espectadors i que ho hauria de veure tot a peu dret.

Tot i que tampoc estava del tot clar si la societat primitiva que la Fura dibuixava remetia al bressol de la humanitat o a una de post-apocalíptica, les escenes transportaven l'espectador a un renéixer de les societats partint de zero. Des dels instints. L'escenografia s'aconseguia a través d'estructures de ferro i fusta que al llarg de l'espectacle els mateixos actors anaven muntant i per les quals s'enfilaven i duien a terme part dels seus rituals. La llum era un altre element primordial. La Fura dels Baus jugava amb la foscor, amb focus encegadors i amb la resplendor del foc.

Escenes que posaven la pell de gallina a molts espectadors. Figures de nadons morts, rituals estranys i macabres, i ous gegants de fusta on es ficaven els actors. El món furer que tanta projecció ha donat a la companyia.