Jaume Gili va néixer a Caracas l'any 1972 i viu a Londres des del 1996, però guarda una estreta relació amb el Bages. Els seus pares, nascuts a Sallent, van haver de marxar a Veneçuela els anys setanta, i Gili visitava el poble bagenc per passar-hi les vacances. Quan la situació al país sud-americà va empitjorar, la família va decidir tornar a Sallent. Però per al veneçolà allò no era una tornada, sinó una partida cap a una nova vida, que necessàriament havia d'estar dedicada a l'art. «He volgut fer això des de petit. Quan era un nen sempre dibuixava cotxes i sabates, però no vaig tirar cap al disseny sinó cap al món de l'art: no podria treballar en una altra cosa», reconeix l'artista.

Gili és un dels artistes llatinoamericans més rellevants dels dar-rers anys, amb una trajectòria consolidada i treballs exposats a ciutats com Caracas, Londres, Miami i Nova York. A Portland va signar el projecte d'art públic més gran del món. La seva obra pren com a referència l'abstracció geomètrica sud-americana i s'inspira en artistes veneçolans com Alejandro Otero i Carlos Cruz-Diez. Després d'estudiar art a Caracas, durant els anys 90, va continuar la seva formació a Barcelona i a Londres. Dels seus estudis a la capital catalana, Gili destaca la diferència educativa entre el seu país i Catalunya, aquí, «molt professional i massificat».

Malgrat viure a Gran Bretanya, el pintor torna al Bages amb assiduïtat per visitar els seus pares i la planxisteria manresana AMT, on treballa l'artesà Toni Chinchilla, bon amic i membre de la família, amb qui va començar a col·laborar fa uns anys en rebre el seu primer encàrrec de pintura sobre alumini. Amb ell ha estat aquests dies treballant en el seu últim projecte, Nomonochrome, que consisteix a pintar la carrosseria d'una sèrie de cotxes clàssics. Una unió, art i motor, que té referents com Andy Warhol, Frank Stella i César Manrique.

Projecte policromàtic

Gili té el taller a Londres on acostuma a treballar sobre tela amb pintura acrílica, però a Nomonochrome fa servir els millors materials del món de l'automoció per pintar a Manresa una sèrie de cotxes amb dissenys propis, complint un objectiu que perseguia des que era un nen. «La idea del projecte és realitzar treballs sobre cotxes clàssics que han marcat la meva vida -com el Ford Cortina, el Ford Maverick i el Chevrolet Malibú-, però també pintar aquells que han tingut certa rellevància a nivell històric», apunta el pintor veneçolà. Amb el seu treball vol trencar una norma no escrita per la qual «els cotxes sempre són d'un mateix color per motius econòmics», i també tractar de combatre la por de la gent a experimentar amb una gamma cromàtica més àmplia.

L'artista ha estat treballant en un Seat 600, un cotxe que considera «molt actual per les seves formes arrodonides». Gili creu que al món dels vehicles clàssics hi ha «molt esnobisme» i que, en el cas del 600, ha volgut utilitzar una gamma cromàtica similar a la del model original.

I en què s'inspira per realitzar aquest projecte? Gili pren com a referència la integració de l'art amb l'arquitectura del barceloní Josep Lluís Sert: «Sert classificava els nivells en què l'artista podia fer art amb l'arquitectura i els nivells en què l'arquitecte havia de deixar espai per a l'art; en aquest sentit treballar amb cotxes és molt similar perquè has d'adaptar la pintura al que et trobes per fer explotar les formes», assegura l'artista.

Ara el projecte, que des de l'inici es fa a Manresa, té dos cotxes acabats: un Volkswagen Golf clàssic i un BMW actual, que pertany a Chinchilla. Gili afirma que pintar aquest cotxe l'interessava especialment perquè «el disseny s'inspira en el projecte BMW Art Car que la marca alemanya va iniciar l'any 1975, quan l'artista Alexander Calder va rebre l'encàrrec de pintar un BMW CSL 3.0». La filosofia del veneçolà és la mateixa: «El client encarrega un disseny, jo el creo i al taller el fem realitat». Els vehicles realitzats fins ara s'han exposat a Barcelona, Madrid i Marbella. «El Golf es va exposar a Madrid perquè la marca va contactar amb nosaltres, i molta gent tocava el cotxe per comprovar si era pintura real o vinil», assegura Toni Chinchilla.

Més enllà d'aquest projecte, Gili considera que la seva obra és una «evolució constant, un procés on cada pintura és el pas següent». Actualment està fent una sèrie de pintures fosques amb la intenció de denunciar la situació al seu país, i al setembre exposarà les seves darreres creacions a Nova York.