19 de setembre de 2018
19.09.2018
Regió7

L'Orquestra del Liceu s'estrena al Berguedà per celebrar el mig segle de la Polifònica de Puig-reig

El cor puig-reigenc ha esdevingut un dels de referència del país, amb un repertori i unes veus «que s'han diferenciat de la resta»

18.09.2018 | 23:37
La plantilla actual de la Polifònica de Puig-reig

«La Polifònica de Puig-reig és un miracle», afirma convençut el mestre Josep Pons. El músic puig-reigenc, director artístic del Gran Teatre del Liceu, té clar que «és molt poc habitual que un municipi petit aconsegueixi mantenir una coral durant tants anys i amb una qualitat màxima dins del món coral del país». El proper dimarts, 25 de setembre, Pons jugarà a casa i portarà la batuta d'un concert especial per celebrar el mig segle de vida de la Polifònica de Puig-reig, amb l'estrena de l'Orquestra del Liceu als escenaris berguedans, al pavelló de Puig-reig (21 h).

Serà un concert «d'emocions», creu Pons –que havia cantat i tocat amb la Polifònica–, i una col·laboració més entre el teatre operístic i la coral puig-reigenca, que ja fa anys que mantenen una estreta relació. En la seva dilatada trajectòria, la Polifònica de Puig-reig ha trepitjat els millors escenaris del país, amb orquestres de referència i sota la batuta de mestres destacats. És clar que aquests èxits no són casuals, i encara menys tenint en compte el lema que durant molts anys va fer servir el ja desaparegut Ramon Noguera, ànima de la formació durant més de quatre dècades: «Qui fa el que pot, sí que està obligat a més, deia el Ramon». Ho recorda qui va ser la seva mà dreta en la direcció, Josep Maria Conangla, i que actualment forma tàndem amb el jove Emmanuel Niubò, que ha rellevat Noguera a la direcció. Conangla explica que, des dels inicis, Noguera «ens va inculcar un so amb l'empenta, el timbre i la sensibilitat de la tenora, donant prioritat a la impostació i l'afinació amb un treball rigorós que buscava emocionar i impressionar el públic». El Ramon ja no hi és però encara hi ha una part del nucli fidel de cantaires que es manté al peu del canó –alguns des del 1968, quan van fer els primers concerts– i són els «encar-regats de transmetre a les noves generacions» aquest segell identitari.

De fet, per al mestre Josep Pons, la voluntat de Noguera des dels inicis «de tenir un estil propi amb unes veus més operístiques i amb un repertori únic és el que els va diferenciar de la resta de corals del moment». «En una època en què el moviment coral llaurava d'una determinada manera, Noguera i la Polifònica van voler marcar el seu propi camí, que anys més tard va crear tendència», afirma. I quina era aquesta diferència? Treballar per aconseguir unes veus que s'acostaven més als cors filipins que s'emmirallaven a les formacions americanes i un repertori molt variat, fent-se seus alguns musicals amb una formació d'instrumentistes pròpia, com també gospels, interpretant arranjaments escrits pel mateix Ramon de partitures que cap coral tenia a les seves carpetes, o cantant sardanes «com mai més ningú ho ha fet», ressalta. Per exemple, la Polifònica va ser de les primeres formacions catalanes a atrevir-se amb Jesucrist Superstar, A Chorus Line o Cats. Pons també n'ha volgut destacar, com a elements que han fet perdurar la formació, «el compromís dels seus cantaires, la constància d'un grup de persones que sempre hi ha estat, i el lideratge del Ramon i els que hi han estat al capdavant».

Els inicis

Els orígens de la coral cal buscar-los el gener del 1968, quan una dotzena de joves membres de la colla sardanista de Puig-reig, empesos per mossèn Besora, van participar en una trobada a Balsareny que agrupava les corals mixtes que hi havia en aquell moment. La presidenta de la Polifònica de Puig-reig, Maria Rosa Riera, recorda que després d'aquella primera actuació «vam veure que sonàvem bé i que potser podríem continuar cantant», i així ho van fer. Poc s'imaginaven, però, que al cap de pocs anys començarien a viatjar arreu del món per oferir concerts, i encara molt menys que interpretarien una de les obres més destacades de la música clàssica: El Messies de Händel. Va ser a mitjan dècada dels 80, sota la batuta de Manuel Cabero. «Allò va marcar un punt d'inflexió a la trajectòria de la coral», recorda Riera. «A partir de llavors ens vam veure capaços d'afrontar tot el gran repertori coral clàssic i contemporani amb les millors orquestres del país», afegeix Conangla.

La sonoritat inconfusible de la Polifònica encara es manté viva i una llarga llista d'actuacions ompla l'agenda dels membres de la formació, que, tot i no ser professionals, juguen a la lliga dels millors. Les persones que fa més anys que integren el cor, asseguren, però, que la situació ha canviat. «El compromís dels cantaires, en general, ha minvat, perquè els temps i la societat han evolucionat. Tots els joves estudien, les feines han canviat i els horaris són molt variats, i a més tothom té més oportunitats que les que teníem nosaltres quan érem joves», assegura Riera.

Actualment, més d'una trentena de cantaires, d'edats –de 16 a més de 70 anys– i perfils molt diversos, formen la plantilla, que puntualment es troba divendres i dissabtes al local d'assaig de Cal Prat. Emmanuel Niubò, qui ha tingut –i continua tenint– el repte d'agafar el relleu de Ramon Noguera, explica que, a curt termini, «l'objectiu de la Polifònica és fer front a tots els compromisos que tenim de la manera més eficient i enriquidora possible, aprofitant cada programa per treballar aspectes diferents i així millorar, si és possible, el nivell del cor. Això passa també per la formació dels més joves». Per a Niubò, la personalitat de Noguera «està estretament lligada a la identitat del cor per l'empremta que ha deixat en totes les persones que van treballant amb ell durant anys, com per la seva feina, que va ser immensa i profunda, amb la Polifònica i amb els joves de la comarca, molts dels quals es van formar amb ell».


Un llegat per a Puig-reig


Tothom el recorda com a bon mestre «i molt insistent», relata el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Puig-reig, Jesús Subirats, que també forma part de la família polifònica. «La història contemporània de Puig-reig no s'entendria sense la tasca del Ramon Noguera ni de la Polifònica», assegura. «Ha estat una entitat que ha portat el nom del poble, del Berguedà i de Catalunya arreu. Al darrere hi ha puig-reigencs i veïns d'altres indrets que hi han dedicat moltes hores, i aquest esforç ha tingut un retorn per al poble». Com? «Amb els espectacles de gran format que s'han vist a Puig-reig gràcies a la implicació de la Polifònica o amb els concerts de corals d'arreu del món que han assistit al Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre».

Per a Subirats, de manera col·lateral, la Polifònica ha ajudat a que els puig-reigencs i berguedans «hagin gaudit fent música, perquè sempre s'han buscat músics de casa, i que molts d'altres, al cap dels anys, considerin la música com a necessària. Fa 26 anys que Puig-reig, un poble de menys de 5.000 habitants, té una escola de música, això és un fet inusual, i n'estic segur que l'existència de la coral hi va tenir a veure».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.