L´art cinètic és el protagonista de la nova exposició que acull La Pedrera des d´aquest dijous sota el nom ´Obres Obertes. L´art en moviment, 1955-1975´. Amb una selecció d´obres de 37 artistes internacionals, entre els quals Vasarely, Apollonio o Calder, La Pedrera es fa ressò de la revolució artística que va eclosionar als anys cinquanta i seixanta a Europa, i que va posar al centre de la creació les idees de moviment, obertura i espai tot buscant la interacció física amb els seus espectadors. Aquells artistes buscaven, a més, establir un diàleg entre l´art i la ciència per apropar-se a una visió del món en constant canvi i moviment. "Tot està en moviment, la realitat és metamorfosi contínua, per això per a ells no tenia cap sentit fer un art estable", il·lustra l´historiador Jordi Ballart, un dels comissaris de la mostra.

"De fet, la preocupació pel moviment travessa tota la història de l´art", puntualitza Jordi Ballart. No obstant això, va ser a partir de la segona meitat del segle XX que va irrompre amb força una generació d´artistes que es van interessar "no tant pel moviment en sí, sinó en tant que relació entre l´obra i l´espectador".

Parlem d´artistes internacionals com Marina Apollonio, Alberto Biasi, Pol Bury, Victor Vasarely, Jesús Rafael Soto, però també de catalans com Jordi Pericot i Leandre Sempere i de la resta de l´Estat, com Ángel Duarte, Eusebio Sempere i Francisco Sobrino. A aquest, l´exposició hi suma les figures d´Alexander Calder i Marcel Duchamp, "precursors" d´aquest moviment i dels quals s´exhibeix una obra respectivament.

Canvi del punt de vista

Ballart, co-comissari de l´exposició amb Marianna Gelussi, subratlla que gràcies a la interacció amb l´espectador que proposen les obres, "al seu desplaçament i la derivació del gaudi estètic de l´ull al cos, es transforma el punt de vista. "Ja no hi havia un punt de vista central en l´obra d´art, sinó que tots eren vàlids. I l´obra es transforma en la durada del moviment".

Aquest moviment artístic, afegeix, va tenir un gran relleu tant a l´escena estatal com internacional als anys 60 i 70, però que "va perdre interès i va ser gairebé oblidat" a partir dels 80, per raons de mercat, de moda i de noves influències. "Va ser probablement la darrera avantguarda del segle XX i malgrat el seu interès ha estat malauradament poc coneguda", raona el comissari per explicar l´interès de l´exposició que ofereix La Pedrera.

En sintonia amb el discurs artístic que s´exhibeix en aquesta mostra, La Pedrera ha instal·lat una de les obres fora de la sala d´exposicions, i l´ha situat al terra del pati del Passeig de Gràcia de la casa, on els visitants tenen la possibilitat de contemplar-la i passejar-hi per sobre. Es tracta de ´Spazio ad attivazione cinètica´, de Marina Apollonio.

Aquesta és, doncs, la filosofia de "l´obra oberta", un concepte teoritzat per Umberto Eco l´any 1962 que es defineix com una obra múltiple i canviant, un camp d´infinites possibilitats obert a la interpretació de qui observa".