Taloneja sobre plaques de matrícules, remena una pila de miralls de retrovisors, eleva els braços entre ventiladors i discos d'embragament penjats del sostre, pren una clau anglesa... Tot això passa al taller Ramon Pons, situat a l'avinguda Tudela, 10, i l'autor dels fets no és un mecànic, sinó el prestigiós coreògraf i ballador de flamenc Juan Carlos Lérida, nascut a Alemanya, criat i format a Sevilla i amb inicis professionals a Catalunya. Al soroll habitual dels treballadors i els cotxes, s'hi suma el cant de Jorge Mesa, el Pirata. Així ha estat durant aquesta setmana el procés de creació de l'espectacle Máquinas sagradas, que es podrà veure avui (21 h) i demà (18 i 20.30 h) al mateix taller mecànic Ramon Pons.

Lérida, que ja ha fet una trilogia dedicada als fonaments del flamenc ( Al toque, Al cante, Al baile), preveu estrenar d'aquí un any Litúrgia de las horas, una obra que tindrà 12 hores de durada, des del migdia fins a mitjanit, per escenificar el pas del temps des del sant sopar fins a la resurrecció. Ara per ara ja ha estat en una cuina a Düsseldorf, amb periodistes i teòrics als Teatros del Canal de Madrid i, convidat per la Fira Mediterrània i el Mercat de les Flors, al taller manresà per fer la tercera obra del conjunt: Máquinas sagradas, que és dedicada als artesans.

Al ballador li interessa el que té de ritual la feina dels mecànics: els seus sons, la seva rítmica... i acaba descobrint que «el flamenc supura a tot arreu, en la manera que colpegen, en el so dels motors, etc». Tot i que admet que, «en molts aspectes, el flamenc és el meu filtre per veure el món». La seva filosofia artística té a veure amb els contrastos i, per això, uneix «la meva idea del que és sagrat amb un lloc que estic descobrint que té molt a veure amb cossos, amb curar coses, també amb el silenci, perquè a vegades hi ha molt silenci mentre treballen, i això m'agrada molt».

Al taller Ramon Pons, fundat el 1973, hi treballen nou persones, entre mecànics i personal d'oficina, i de seguida van acceptar la proposta de la Fira Mediterrània d'acollir el prestigiós ballador, apunta Xavier Pons, que assegura que és una iniciativa «especial, molt diferent del que estem acostumats». El mecànic destaca que Juan Carlos Lérida és una persona «molt divertida, que fa coses molt estranyes». David Pérez corrobora que «ens fa riure amb les coses que fa. Hi ha coses que per a nosaltres són normals, com el soroll de les eines i com treballem, i ell les troba especials i li dona més importància». El ballador ha posat el seu segell artístic en una feina que consisteix en reparar màquines, i els mecànics han canviat el seu punt de vista sobre els seus moviments de treball i les seves eines.