Lily Brick: L’art urbà «entra» per primer cop al Museu de Montserrat

El 2023, Lily Brick va ser considerada com una de les 50 artistes urbanes més influents del món en el llibre Street Art by Women de Diego López. La portada era una obra seva, La pastora (Torrellas, Saragossa) i al germà Xavier Caballé, actual director del Museu de Montserrat, no li va passar per alt; al contrari, se li va encendre «la llumeta». La proposta? Transformar la «seriosa entrada» del Museu per una altra de «més vistosa». A l’artista i muralista lleidatana Lily Brick (Mireia Serra, 1990), amb un estil que encaixa amb la poesia visual, allunyat del grafit tradicional, habitualment amb dones de mirada intensa, la proposició, el passat desembre, la va sorprendre molt, però va dir que sí. I des de dilluns ha canviat l’esprai pel pinzell i ara ja s’ha convertit en la primera artista d’art urbà amb obra a Montserrat.

De fet, Lily Brick ha «entrat» al Museu de Montserrat. La seva obra, a les tres parets d’accés a l’equipament, serà el tríptic visual que donarà la benvinguda als visitants. La idea? Un mural on es podran veure persones contemplant diverses obres de l’interior del Museu: La Madeleine de Ramon Casas, Sant Jeroni Penitent de Caravaggio, Tot esperant de Romero de Torres o El gegant encantat de Rusiñol. I la Moreneta. Ara són esbossos, la part «més important d’una obra, quan es construeix», explica Brick. Esbossos pintats en verd, el mateix color que es dibuixa en la paret prèvia al Museu per «evitar» estridències visuals fins que els colors «bàsics, els del parxís» -blau, vermell, groc i verd- s’escampin per les figures i les escenes que dibuixa amb tota cura, consciència i concentració. La previsió és que el mural estigui acabat d’aquí a una setmana. Per a l’artista i per al mateix pare Caballé, aquesta obra suposarà «un abans i un després» en la trajectòria d’una artista que en una dècada s’ha projectat arreu del món. Els seus dos darrers treballs han estat a Benín i Corea del Sud. Ara, diu, «de Montserrat al cel».

Mai a Montserrat... fins ara

«Quan el pare Xavier em va contactar, no m’ho podia creure. No havia estat mai a Montserrat! Sí, sembla increïble. Era una assignatura pendent. M’encantava estudiar història de l’art i per a mi, Puig i Cadalfach [autor de l’edifici que allotja el museu] és el mestre de l’arquitectura modernista. I ara aquí, em sento com si tingués la síndrome de Stendhal», explicava ahir en una pausa al costat del pare Caballé. Per a ella, afirma, crear aquest mural a Montserrat és un «privilegi» del que és plenament «conscient» a tots els nivells. Per deixar l’esprai («per si de cas un pigment» taqués les escultures de Rebull, que presideixen l’escala d’accés a les sales de l’equipament») i canviar-lo pel pinzell i la pintura plàstica. A més, somriu, la pinzellada «és més romàntica. I cada pinzellada, diu, «compta».

La seva creació vol ser una «oda a l’atenció i al respecte per l’art. Molta gent i diversa, sense mòbil -recalca diverses vegades- embadalits mirant les obres». No pretén «imitar-les» sinó apuntar, com amb l’obra de Romero de Torres, un toc impressionista, una picada d’ullet a l’original. Que el públic percebi que «a la gent se li ha parat el temps» amb la «quotidianitat i bellesa del senzill davant el poder de l’art: un avi amb cadira de rodes que li explica un quadre a la seva neta, asseguda a terra; una dona recolzada en una peanya, mirant fixament una escultura de la Moreneta...» Establir un diàleg «amb les obres i els ulls dels espectadors». Històries amb missatge en una idea en què van coincidir amb el pare Caballé i que vol ser una representació del que «volem que passi: que mirin les obres, que es prenguin el seu temps».

Dels murals als quadres

L’artista, «que mai havia rebut una proposta així», somriu, es va «equivocar» pensant que en el mural hauria d’utilitzar una gamma cromàtica «més apagada». Però no. El mural ha de ser «alegre». Com les flors vermelles de l’exterior: «Tothom les fotografia». Com hauria de ser l’entrada a un museu. Per al director de l’equipament, l’obra de Brick pot representar, també, un reclam per als turistes de Montserrat: «només el 5% decideix fer una visita a l’equipament i, d’aquests, un 75% són estrangers», explica.

Agraïda, la lleidatana no nega que tenia una mica «de por i respecte» a l'hora d’afrontar aquest encàrrec, però assegura «se’m valora i estic gaudint de cada segon» d’una experiència que l’ha fet més «conscient de qui soc» i del que vol fer a partir d’ara: «Vull parar de pintar murals i dedicar-me als quadres». La cara del Museu de Montserrat serà, però, el mural de Lily Brick.