El Museu de Montserrat obres les portes al particular alfabet pictòric d'Anton Lamazares

El particular Alfabet Delfín de l'artista gallec Anton Lamazares (Maceira, 1954) llueix amb intensitat cromàtica i misteri visual a les parets de l'Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat, la primera exposició d'art contemporani que acull el centre des de la reobertura posterior a la pandèmia i que, comissariada per Moishan Gaspar, porta per títol Laus Deo. La mostra s'ha inaugurat aquest migdia i es pot visitar cada dia fins al 15 d'octubre i entre les obres hi ha un quadre de tècnica mixta sobre cartó, de 115x75 cm, feta l'any passat, que incorpora una sentència de la regla de Sant Benet: "Dir la veritat amb el cor i amb els llavis". En agraïment per l'hospitalitat, Lamazares en farà donació perquè el museu la pugui incorporar a la seva col·lecció permanent.

"Des que vaig començar a pintar vaig voler treballar amb la paraula perquè jo hauria volgut ser poeta", ha explicat Lamazares a Regió7. "Però no sabia com fer-ho", ha recordat: "als anys 70 vaig fer unes peces on apareixien paraules i símbols, en clau abstracte, i als 80 vaig treballar amb l'alfabet llatí i amb textos diversos". La recerca d'un llenguatge propi es va concretar el 2013 amb la creació de l'Alfabet Delfín, un nom que ret homenatge al seu pare.

La mostra conté una vintena de quadres realitzats sobre cartó corrugat que testimonien l'interès de Lamazares per treballar amb materials humils com la fusta, el paper i la pintura industrial a més dels cartrons que acostuma a trobar com a suport de caixes, entre altres objectes. Cada obra conté una frase de grans autors del cristianisme com Sant Benet, San Juan de la Cruz, Sant Agustí i Sant Francesc o bé poetes i literats de la talla de Rubén Darío, Miguel de Unamuno i Vicente Huidobro, entre altres.

Reflexions i pensaments com "Un no sé qué que se halla por ventura", extret de l'ideari de San Juan de la Cruz, es manifesten sobre el llenç amb el particular Alfabet Delfín, que Lamazares descriu com a "cristià i camperol", perquè "jo vinc d'una família de pagesos i ramaders i soc cristià". No en va, va estudiar cinc anys al convent franciscà d'Herbón. Tot i que podia disposar de tots els alfabets existents, "jo volia crear el meu" per "donar-li més misteri" a l'expressió plàstica. Un alfabet que té un correlat amb el llatí però amb una simbologia pròpia, lletra per lletra.

Preguntat per la necessitat que la preocupació per la paraula estigués en equilibri amb la dimensió estètica de l'obra, Lamazares assegura que "quan vaig inventar el meu alfabet ja feia molts anys que pintava i tenia prou arguments pictòrics per desenvolupar aquest treball". El text imprès al cartró foradant-lo "s'interpreta amb l'expressió de la cal·ligrafia i amb el color i la matèria". L'artista incideix en el fet que "hi ha un pla estètic i el pla d'allò que es diu".

Tot i el valor místic de les paraules dels religiosos i dels poetes i l'aire de misteri que vol preservar en la contemplació de l'obra, Lamazares apunta que "és important que al costat de l'obra hi hagi la cartel·la que tradueix el text, si no seria una obra abstracta". En aquest sentit, el creador de Maceira, una parròquia de Lalín (Pontevedra), explica que "la cal·ligrafia zen té un significat, coses que se'ns escapen, de la mateixa manera que els musulmans llegeixen aquelles inscripcions que ens semblen meravelloses però a ells, a més a més, els diuen coses. I si nosaltres sabéssim què volen dir, segur que encara ens semblaria més bonic".

En el torn de parlaments de l'acte inaugural, el P. Abat Manel Gasch ha remarcat que Laus Deo és el retorn de les exposicions temporals d'art contemporani al museu després de la pandèmia. "La mostra de Lamazares ens referma en la línia d'apertura a la creativitat que fa anys que vam iniciar", ha comentat. "Aquesta obra ens ofereix l'oportunitat per entrar en el missatge més profund, una escolta interior, al centre de l'ànima", ha afegit, recordant les paraules dels Salms que conclouen "Que lloï el senyor tot allò que respira".

El G. Xavier Caballé, director del museu abacial, ha convidat els presents a "veure l'obra una, dues, tres i més vegades" per entrar "en el missatge, el llenguatge i l'alfabet" de Lamazares. El comissari, Moishan Gaspar, ha destacat que "fa anys que treballo amb l'Anton i un dia que vaig venir al museu li vaig dir que havia d'exposar aquí perquè l'abadia de Montserrat és un lloc màgic, místic, espiritual".