Un abat de Montserrat silenciós de portes enfora

Poca presència pública, molta gestió interna. Així es resumirien els dos primers anys, que es compleixen avui, d’abadiat de Manel Gasch al capdavant del monestir de Montserrat. Un període que, just en el compliment d’aquest segon aniversari, assoleix una primera referència amb les que ben segur passarà a la història, ja que és una fita dins la trajectòria gairebé mil·lenària del monestir: la incorporació de noies a l’Escolania, un primer cor mixt (l'Schola Cantorum) que es va estrenar dilluns passat.

Manel Gasch Hurios (Barcelona,1970) va agafar el 15 de setembre del 2021 el relleu de Josep Maria Soler, que havia estat dues dècades al capdavant de la comunitat benedictina, i ja va començar a exercir des del prime dia, tot i que la cerimònia de presa de possessió oficial del càrrec no va tenir lloc fins al 13 d’octubre.

Des d’aquella data d’avui fa dos anys, la trajectòria de Gasch ha estat marcada, sobretot, per l’escassa presència i intervenció púbica més enllà de l’abadia. Poca assistència a actes que no estiguin emmarcats en l’activitat de la comunitat, pocs pronunciaments sobre temes que no tingui un sentit estrictament religiós i gairebé nul·la presència mediàtica. Una veu que s’ha sentit poc, malgrat Montserrat continua sent un punt de referència de caràcter general. Han estat, doncs, dos primers anys d’abadiat molt de portes endins, de treball intern, en el marc, certament, d’un període marcat per la progressiva represa després del sotrac econòmic que la pandèmia del coronavirus va suposar també per al santuari.

De fet, es podria dir que Gasch, llicenciat en Dret i en Teologia, ha complert fil per randa el que va anunciar en l’entrevista que va fer als canals interns de l’abadia (l’única concedida fins ara), el dia després de ser escollit com a nou abat de Montserrat. «El meu primer repte com a abat d’una comunitat és el seu dia a dia, mantenir l’estàndard monàstic», va ser les seves paraules que va manifestar i que ha seguit.

De fet, en aquelles úniques declaracions als mitjans interns en relació amb la seva elecció com a nou abat ja posava de manifest que es prenia aquesta responsabilitat com una cursa de llarg recorregut, i en aquesta línia el seu discurs se centrava més en el present més immediat que no pas en grans objectius. I hi afegia una afirmació molt circumscrita a preservar aquesta dinàmica interna de l’abadia, quan deia que «hi ha un repte vocacional: esperem que sapiguem transmetre a la societat la riquesa i la plenitud de la nostra vida, que crec que és la clau perquè hi hagi joves i homes que s’hi puguin interessar». Ho feia en un context d’impacte de la pandèmia, que va deixar unes xifres de visitants (i, en conseqüència, d’ingressos) molt tocades des del març del 2020, i d’esforç per posar les bases de la recuperació.

Potser per la confluència d’aquests dos factors (una visió molt centrada, d’entrada, en mantenir el funcionament ordinari de la congregació i, alhora, un objectiu immediat de represa) Gasch ha complert dos anys com a abat marcat pel que es defineix com un perfil baix. Amb poca presència pública més enllà dels actes vinculats a la dinàmica del monestir (un dels primers en què va participar va ser en el de celebració dels 90 anys de l’aeri) i, com es deia a l’inici, escassos pronunciaments. Entre el poc que es pot recuperar i recordar, el 2 de març de l'any passat, en l'homilia de l'Eucaristia de Dimecres de Cendra, va fer referència al conflicte bèl·lic que Rússia acabava d’iniciar en el aquell moment sobre Ucraïna. Concretament, l'abat expressava que «la guerra d'Ucraïna, per la seva proximitat, ens fa realment reflexionar sobre la humanitat, sobre com és possible tot això que hem vist i escoltat aquests dies. Si mirem ja no a nosaltres mateixos, sinó amb una mirada col·lectiva a Europa i al món, no ens agrada on estem, no ens agrada gens. Naturalment, no ens agrada la invasió, i tampoc veiem tan clara tan neta i tan lliure d'interessos les respostes. Ens queda clar que les persones i les vides són el més important? Aquí és on hauríem d'anar i no és certament on estem. La situació d'Ucraïna pot ser un toc d'atenció a tantes altres situacions mundials on les persones no són al centre. Plorar és el fruit de veure on som amb preocupació, però d'aquí ha de venir la força de conformar-nos en un món tal com està, sinó voler canviar-lo, capgirar-lo, fins i tot. La nostra transformació col·lectiva hauria d'anar en aquesta direcció, posar els éssers humans i la preservació de la terra al centre».

Quant a la participació en actes externs no estrictament esclesiàstics, un dels pocs va tenir lloc el 28 de febrer passat, quan va ser convidat al Cercle d’Economia per parlar sobre passat, present i futur de Montserrat. De fet, també en aquell acte Gasch va parlar molt en termes interns. Gasch va esmentar la «missió històrica» de Montserrat de preservar el culte a la Moreneta, i va parlar de la realitat d'un monestir que abans de la pandèmia va arribar a atreure 2,7 milions de visitants a l'any. En aquell context empresarial, va esmentat la regla benedictina com una escola que pot ser també de lideratge útil per al món econòmic. Es va referir al paper que pot jugar Montserrat a la societat com a centre de valors per «donar criteris» en una societat que viu un procés tecnològic imprescindible, però que també pot alienar.

Per tant, Gasch compleix dos anys d’un abadiat marcat per la discreció, per un discurs molt limitat a la dinàmica interna. L’actual abat va agafar el testimoni de Josep Maria Soler després que aquest hagués viscut una última etapa molt remoguda per factors externs i interns, com van ser els efectes ja exposats de la pandèmia, l’aparició d’antics casos d’abusos sexuals i també, en part, el context polític marcat pel procés i el referèndum per la independència del 2017. Un conjunt de factors, que amb més o menys magnitud van alterar el dia a dia de la comunitat, i van obligar a fer alguns pronunciaments. Ara, amb les aigües més quietes, ha predominat la prudència

I a dia d’avui la reactivació, que presenta símptomes positius clars, és més que prioritària, perquè Montserrat té ara mateix una fita clau en l’horitzó. Si cap imprevist no ho espatlla, Manel Gasch passarà també a la posteritat com l’abat del mil·lenari de l’abadia. Des de fa anys, els esforços de modernització i promoció s’enfoquen cap a aquesta commemoració, que s’escaurà el 2025. Un aniversari per al rellançament definitiu de l’abadia, si en aquell moment encara li cal, o per subratllar-ne una posició preeminent (cal tenir present que és un santuari de referència mundial) amb tots els valors que se li atribueixen: espirituals, simbòlics, culturals i naturals. De fet, Gasch ja hi va fer alguna referència en el seu primer discurs de presa de possessió, quan va dir que «ens agradaria que tothom se sentís seva aquesta celebració. Som molt conscients que els mil anys de Montserrat són també mil anys d’una societat amb la qual han avançat conjuntament al llarg de la història. El Mil·lenari és, a la vegada, l’oportunitat de projectar Montserrat vers el futur».

Subscriu-te per seguir llegint