L’Escolania fa història vestint escolanes

Inèdita i històrica. Gairebé un miler d’anys després que la comunitat benedictina s’emplacés a Montserrat, i després de set-cents anys de la creació de l’Escolania, catorze noies tenen el seu nom al llibre oficial de vesticions del monestir. Formen part del primer cor mixt de la història de l’Escolania (14 noies i 15 nois, 7 dels quals de la Catalunya Central), que ahir debutava. La cerimònia, celebrada a la Basílica de Santa Maria, i sota l’atenta i expectant mirada d’un gran nombre de visitants -i mitjans- que van omplir el temple, la va presidir el Pare Abat, Manel Guasch, el prefecte de l’Escolania, P. Efrem de Montellà i el sots-prefecte, G. Frederic de Fosalba.

Per als 29 integrants del nou cor jove d’escolans, l’Schola Cantorum, la històrica jornada de vestició va anar acompanyada de nervis, assajos d’última hora i atenció mediàtica. La Sala de la Façana, on el director del cor, Pau Jorquera, acabava de perfeccionar matisos vocals, era un formigueig constant de periodistes que presenciaven, abans que es vestissin amb la tradicional saia, els nous, i sobretot les noves, escolans i escolanes. Set d’ells, originaris de la Catalunya central: Àngela Martín i Miquel Àngel Tarín, de Berga; Joan Boixadera de Montmajor; Gal·la Torra, de Santpedor; Josep Picanyol, de Sant Pere Sallavinera; i Ot Oset dels Hostalets de Pierola. A més d’ells, Jaume Rufín, de Manresa, i Joan Esteban, d’Igualada s’incorporaven al cor infantil.

Un darrer repàs protocolari va donar pas a un petit oasi en el frenètic dia dels joves. Gairebé una hora per canviar-se i preparar-se per experimentar la benvinguda oficial a la comunitat benedictina de Montserrat. Al temple, no hi havia espai per a ningú més. Familiars, pelegrins i devots omplien els bancs de la nau central de la basílica d’estil gòtic i renaixentista. A un quart d’una, i amb l’acompanyament de la música de l’orgue, els i les 29 joves escolans i escolanes entraven a l’edifici i prenien posicions. Abans, però, els set nous membres del cor infantil, acompanyats dels seus pares, passaven a saludar el prefecte de l’Escolania.

Amb la saia negra ja posada i amb unes sabates impol·lutes, tots els integrants de l’Schola Cantorum afrontaven el moment més esperat. Les taules amb les roquetes es feien lloc sobre l’altar, i els somriures i cares de satisfacció es dibuixaven als primers bancs del temple. Amb comptagotes, els escolans i les escolanes pujaven a l’altar perquè el prefecte i el Pare Abat els vestissin amb la indumentària que els acompanyarà fins que facin 24 anys.

Una pregària acompanyada del cant Sota la vostra protecció els donava la benvinguda a un curs històric per la comunitat de l’Abadia de Montserrat. L’Abat Guasch, amb un curt discurs, va agrair «la resposta de totes les noies a formar part del nou cor», i també va valorar positivament que «molts dels nois que el conformen, ja havien estat escolans quan eren més petits».

La benvinguda va acabar amb la interpretació de tres peces. El Magnificat del pare Manuel Guzmán, a càrrec del nou cor de cambra mixt; la Salve del migdia, que van cantar en solitari el cor infantil de nens de l’Escolania. L’entrada de l’ Schola Cantorum a la comunitat montserratina culminava amb va ser la interpretació, conjunta amb el cor infantil d’escolans, del Virolai.