Un debat a Igualada mostra pessimisme sobre l’ús del català entre els joves

La biblioteca central d’Igualada celebra aquest any els 25 anys de vida a l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Font. Per celebrar amb la ciutat aquest aniversari s’ha organitzat un programa d’activitats per a tots els públics que s’allargaran durant el mes de maig. El primer acte es va celebrar divendres amb una taula rodona per debatre l’estat de la llengua i la cultura catalanes a Igualada, organitzada per l’Aplec, Òmnium Anoia, Plataforma per la Llengua i la biblioteca i va comptar amb una vuitantena d’assistents.

Els participants a la taula, en general, es van mostrar pessimismes, sobretot en referència als més joves. Es va fer una diagnosi dels diferents àmbits. La directora de la biblioteca, Montse Lobato, va obrir la taula i Isabel Casas, llibretera, va explicar que a la seva llibreria la major part del públic compra llibres en català, però sobretot de literatura infantil i que «a l’adolescència passen a llegir en castellà». En l’àmbit d’ensenyament, Mercè Badal va destacar que «a les aules els alumnes escullen la llengua que els hi és més còmode i és el castellà». El jove estudiant de periodisme Guillem Torres va assenyalar que «els joves catalans no els costa gens canviar al castellà», sobretot per falta de referents. En l’àmbit de la sanitat, Laia Marsal va destacar també la problemàtica dels professionals que «han de marxar a fora per treballar i normalment els que omplen el seu buit són castellanoparlants». L’escriptor Gal Gomila també va destacar la falta de referents catalans. Per la seva banda, Sílvia Martorell, del Consorci per la Normalització Lingüística va assegurar que «la llengua es defensa parlant-la i compartint-la». Salvador Oliva, d’Òmnium Anoia va explicar que la prioritat de l’entitat és generalitzar l’ús del català en tots els àmbits com l’esport, les xarxes socials, els premis literaris, entre d’altres. 

Tots ells van coincidir que no es detecta cap indici de millora que faci ser-los optimistes i van arribar a la conclusió que els catalanoparlants «hauríem de ser més activistes i no estar sempre a la defensiva».