«Gran part de l'obra de Pedrolo és inseparable del seu pensament crític», afirma Arnau Carné, editor del segell manresà Tigre de Paper. Tocats pel foc i Hem posat les mans a la crònica és la contribució de la cooperativa de la capital bagenca a l'any dedicat a difondre l'obra de l'autor de l'Aranyó (Segarra).

«En línia amb la filosofia de la nostra editorial», apunta Carné, «vam buscar entre els títols més polítics i vam començar per Tocats pel foc, un al·legat profund contra la propietat privada i l'explotació capitalitsta. En ser àgil i curt, ens va semblar adient per a qui descobrís Pedrolo. Després vam treure Hem posat les mans a la crònica, més dens i d'un alt contingut polític, on parla de l'autoritarisme i la rebel·lió contra les injustícies». Tigre de paper no descarta publicar alguna altra obra de Pedrolo més endavant.

L'escriptor Sebastià Bennasar signa Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, retrat biogràfic d'un autor «fonamental» per dos motius: «pel compromís cívic i ètic de l'home i de l'obra, i perquè va ser el gran introductor de la modernitat literària a la literatura catalana». Pedrolo «va experimentar amb tots els gèneres i, a través de les traduccions, va introduir autors forans i va adoptar els seus models en la seva obra».

Bennasar també ha aportat a l'Any Pedrolo la reedició d' Es vessa una sang fàcil, com a director de la sèrie de novel·la negra Lo Mar-raco Negre, de Pagès Editors. En aquest gènere, la figura de Pedrolo és cabdal. Joc brut, del 1965, és la millor novel·la negra que s'ha escrit en català», opina.

Una altra fita de l'Any Pedrolo és la publicació, per part del segell Comanegra, de La terra prohibida, una tetralogia que descriu la resistència catalanista al franquisme en la Barcelona dels anys 50. «Per a nosaltres era un gran repte», explica l'editor Jordi Puig: 4 novel·les amb un total de 1.200 pàgines repartides en dos volums. Ara que ja són a les llibreries, «podem dir que ens n'hem sortit».

Els llibres, però, van ser víctimes de la censura: tot i haver estat escrits el 1957, no es van publicar fins vint anys més tard. «Són novel·les realistes i van aparèixer en un moment en què l'ambient literari del país era un altre», afirma Puig: «I durant aquells anys de la transició, recordar els independentistes dels anys 50 no agradava, almenys als agents culturals del moment».

Comanegra ha publicat també durant aquest any el conte El principi de tot, il·lustrat per Pep Boatella, i l'inèdit Infant dels grans, un projecte dietarístic que Pedrolo va regalar a la seva filla «quan tenia 15 o 16 anys». Un text «íntim» en el qual «pots veure l'individu més que l'escriptor».