Imagina un espai per a la màgia, un altre per al teatre, per a la dansa, per al circ... Imagina, en una paraula, que a Manresa hi hagi un centre d'arts. I, a més a més, a l'atrotinat edifici que encabeix el teatre Conservatori. En una ciutat que ja va posar dempeus l'abandonat Kursaal, ara se li planteja el repte de donar una vida nova a un cèntric mastodont arquitectònic que la ciutadania va salvar de tota temptació d'ender-roc fa uns anys en referèndum.

Per ensenyar als manresans què s'hi fa avui en dia i què s'hi podria arribar a fer, al Conservatori, les entitats que hi tenen el seu local van muntar ahir una jornada de portes obertes en forma de visita guiada a la qual van concórrer prop d'un centenar de persones. Una oportunitat per redescobrir un edifici que havia estat la seu del Conservatori de Música -a la sala Mestre Blanch, on es feien els exàmens, hi ha des de fa uns anys l'espai d'entrenament del grup de circ La Crica- i d'altres col·lectius que han escrit la vida associativa de la ciutat.

L'itinerari proposat pels organitzadors va fer passar els visitants per les dependències de l'Orfeó Manresà, l'antiga seu del Consorci de Normalització Lingüística Montserrat, l'antic Conservatori de Música, l'espai de La Crica i els locals del Galliner, Imagina't i CineClub. En vint minuts n'hi havia prou per fer-se una idea de la vitalitat d'un recinte amb racons tan singulars com el que acull l'extensa col·lecció de vestuari que el manresà Antoni Robert va donar al Kursaal: ni més ni menys que 2.500 vestits.

«Allà al fons hi havia el piano», explicava una de les visitants recordant la joventut viscuda a les aules del Conservatori de Música. Però la visita no pretenia només activar els ressorts de la nostàlgia sinó sobretot mirar cap al futur, cap a aquest Centre de les Arts Escèniques que, ara per ara, només és un projecte, com ho era el Kursaal a final dels anys 90.

Per aquest motiu, els espectadors podien llegir en algunes de les parets dels passadissos i les habitacions els convits a la imaginació que obren aquest article. Nens i nenes fent màgia -amb barret de copa, conill de peluix, cartes i vareta-, dansant, fent teatre i tocant. Una picada d'ullet a la voluntat de convertir els infants ens els protagonistes d'aquest nou objectiu que es planteja l'associacionisme local. Els polítics ja es poden anar preparant perquè s'està coent, a foc lent, la necessitat d'un nou pacte de ciutat.

? Reportatge sobre el 140è aniversari del teatre Conservatori a les pàgines de La Revista.