Durante la tormenta
? Espanya, 2018. Thriller, ciència ficció. 128 minuts. Direcció: Oriol Paulo. Guió: Oriol Paulo i Lara Sendim. Intèrprets: Adriana Ugarte (Vera), Chino Darín, Nora Navas, Ruth Llopis, Aina Clotet, Miquel Fernández, Álvaro Morte, Francesc Orella, Javier Gutiérrez, Javier Pérez, Silvia Alonso i Clara Segura. Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera).
D urante la tormenta, el tercer llargmetratge d'Oriol Paulo, suposa l'obra més ambiciosa i complexa d'un realitzador català que juga en la mateixa lliga que JA Bayona i Alejandro Amenábar. Després de les interessants El cuerpo i Contratiempo, s'ha lliurat a un exercici certament agosarat i excitant.
La protagonista de la seva nova proposta, Vera, és una dona (una notable Adriana Ugarte, que aquests dies roda a Manresa la sèrie de Netflix Hache) que aconsegueix salvar la vida d'un noi que va viure, vint-i-cinc anys enrere, a casa seva. Però aquesta modificació del passat pot canviar el present i afectar directament la vida de la nostra heroïna. Durante la tormenta s'emmiralla en films fantàstics com Frequency i El efecto mariposa, i ens submergeix en una trama laberíntica i enigmàtica en què una tempesta provoca que s'entrellacin diferents realitats temporals. Les icones dels anys vuitanta (una de les dècades més reivindicades pel cinema actual) hi juguen un paper fonamental i les referències a la llegendària Poltergeist són indissimulades.
L'audàcia i l'habilitat de Paulo són indiscutibles. El prometedor cineasta teixeix una atmosfera potent i evocadora, i aconsegueix mantenir-nos clavats a la butaca al llarg de més de dues hores de metratge amb un relat tan alambinat com captivador. Durante la tormenta fusiona thriller i fantasia sobrenatural (una mescla molt sovintejada pel cinema del segle XXI) amb un resultat final més que digne. El seu cridaner artefacte no sempre transmet la convicció necessària, molt difícil, d'altra banda, perquè la seva odissea és summament recargolada i oberta en nombroses direccions.
Durante la tormenta apareix, en definitiva, com una nova (i rellevant) mostra d'un cinema popular espanyol que recicla sense complexos (i amb una certa inventiva) els codis més coneguts del cinema anglosaxó més impactant. Un exercici fílmic, tan arriscat com solvent, que representa un destacable salt cap endavant en la trajectòria d'un realitzador atractiu que està predestinat a rodar fora del seu país i a provar de conquerir el mercat internacional.
