Obtenir quatre premis Butaca dona prestigi i també omple teatres. Que A.K.A (Also Known As) aconseguís el reconeixement al millor espectacle de petit format no va ser cap sorpresa, però és que, a més a més, va sumar els guardons al millor text (Daniel J. Meyer), a la millor direcció (Montse Rodríguez) i al millor actor (Albert Salazar). La conseqüència: les entrades gairebé exhaurides per a l'estada a l'Espai Lliure de Montjuïc, que s'ha allargat una setmana més (del 14 al 30 de desembre) i que el bolo d'aquest divendres a la Sala Petita del Kursaal de Manresa s'hagi convertit en dues funcions. Per a la de les 9 ja no hi ha entrades. En queden per a la de les 6.
Ahir el pinyol fonamental d'aquest projecte que qüestiona la identitat d'un adolescent, el Carles, que és adoptat, va ser a Manresa per presentar A.K.A. als alumnes de batxillerat dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer de Manresa. I van tenir una especial trobada amb els alumnes del batxillerat artístic escènic del Peguera, que estaven interessats a conèixer la seva experiència sobre com obrir-se camí en la professió. Els nois els van preguntar pels seus estudis, però els artistes van subratllar molt més el fet de no parar de treballar, encara que sembli que no s'obtinguin resultats. La paciència va ser una altra paraula clau de la conversa. També el fet de «ser bona persona» i aparcar egos, perquè es creen equips que han de treballar molt de temps junts.
Un treball artesanal
Daniel J. Meyer va assegurar que la feina artística «és un treball artesanal, com el d'un fuster. I això només s'aprèn fent, fent i fent sense parar, sense rendir-se». I l'actor Albert Salazar va afirmar que «esperar que et truquin assegut al sofà no funciona gaire. Cal buscar-se un mateix la feina». Montse Rodríguez va posar d'exemple la seva anterior obra: Ricard de 3r, que «va sorgir de no tenir feina. Vam posar-nos a crear un projecte». De fet, Salazar va apuntar que «no cal fer teatre en un teatre. Tinc dos col·legues que han fet una obra en un terrat i els ha anat de puta mare!». Es va adonar de l'auditori que tenia i es va tapar la boca.
També van preguntar-los si servia tenir contactes. I van respondre que sí, però que, «si no, ets bo, això només funciona un cop. Un bon actor és el que treballa, el que es forma, el que s'implica en els projectes», va assenyalar Meyer.
I es pot viure de fer teatre? Sense embuts: no és una professió que asseguri uns ingressos estables. «Ara fem bolos i cobrem cada cap de setmana, però quan assages, si no tens una productora al darrere, no cobres», va dir-los Rodríguez, que, a més de dirigir, fa classes de teatre. Meyer és hiperactiu: escriu, dirigeix altres projectes, és ajudant de direcció en musicals (amb Àngel Llàcer i Manu Guix, noms que feien aixecar murmuris dels nois i noies) i també és community manager d'empreses. Salazar ( La Riera), de 22 anys, sí que ha tingut «molta sort»: es dedica exclusivament a actuar des de fa 5 anys.
La seva és una història d'èxit. Abans dels premis, ja exhaurien entrades a la Sala Flyhard. Al març els espera la sala Villarroel i «una gira sense parar». Però Meyer adverteix: «A nosaltres no ens coneix ningú. La Montse estava nominada amb Lluís Pasqual, Mario Gas, Xavier Albertí... I per això les xarxes socials són la nostra eina. Cal aprofitar-les».
