nit de reis (o el que vulgueu)

? Dramatúrgia i direcció: Adrià Aubert. Autor: William Shakespeare. Intèrprets: Eduard Antonell, Mònica Barrio, Ricard Fa-rré, Xavi Frau, Carles Gilabert, Ariadna Pastor, Lluna Pindado, Mònica Portillo, Vanessa Segura i Josep Sobrevals. Teatre Akadèmia. c. Buenos Aires, 47. Barcelona. Fins al 13 de gener. De dimecres a dissabte: 20.30 h. Diumenge: 18 h. Més informació al web www.teatreakademia.cat.

Cadascú és com és i a Carles Gilabert sempre se li ha reconegut una vis còmica remarcable. Una característica, no obstant això, que mai li ha estat un impediment per destacar en papers dramàtics com el protagonista que va compondre en el recordat Woyzeck que els Parking Shakespeare van posar en escena el 2013 -i que partir del 23 de gener reposaran per celebrar 10 anys.

De fer comèdies de Shakespeare, l'intèrpret manresà en sap un munt. Per això, s'exhibeix com peix a l'aigua en el muntatge de Nit de Reis que fins diumenge es pot veure al teatre Akadèmia de Barcelona. Fa sis anys, de fet, el bagenc ja va portar aquesta mateixa peça al parc de l'Estació del Nord de Barcelona en una versió dels Parking dirigida per Iban Beltran. En aquella ocasió, feia d'Antonio; ara, és el grotesc Malvolio.

Explica Adrià Aubert, autor de la dramatúrgia de Nit de Reis (o el que vulgueu), que aquesta va ser la primera comèdia en què l'autor anglès va anar més enllà «de la simple història d'embolics». I s'agafa a aquest concepte per oferir una mirada divertida i humorística de la peça però que, alhora, també trenca la mirada de l'espectador. Sense caure en l'excés, es revelen sense escarafalls les misèries de la condició humana que Shakespeare va amagar en el text.

Nit de Reis parla de les passions creuades que experimenten i manifesten un seguit de personatges a partir de circumstàncies vitals molt diferents les unes de les altres. Cobdiciada per dos galants ben poc galants, Olívia és tossuda i resisteix tots els embats de l'amor fins que el destí li reserva una jugada inesperada. Aleshores, els personatges viuen dins seu els tripijocs cruels de l'amor i el desa-mor. El desig és lliure, però no pas l'anhel de ser correspost.

Aubert proposa un espai neutre que fa aflorar les tensions dels personatges sense artificis. I és en aquest context ambiental i escenogràfic on Gilabert executa el paper de Malvolio, el majordom de la dama cobejada. Cretí i tendre alhora -el ridícul extrem sovint desperta compassió-, l'home creu que la seva senyora l'estima. Ensinistrat al llarg dels anys en l'art de la comicitat, Gilabert fa treure a Malvolio tant allò que fa riure com les arestes de la seva personalitat mesquina que el converteixen en un mirall de la petitesa dels homes.