09 de gener de 2019
09.01.2019

INSCRIPCIÓ | 40È ANIVERSARI I PREMIS REGIÓ7

«La meva àvia estava perdent la memòria i la història del conte em va sortir sola»

La santfruitosenca Marta Julià publica en català i castellà el relat d'una nena que va mar enllà buscant records

08.01.2019 | 22:44
Marta Julià, que ha treballat en el món editorial, publica per primer cop amb el conte «L´illa dels records»

Marta Julià (Sant Fruitós de Bages, 1984) diu que sempre ha escrit, «i molt! És una cosa que necessito, que em surt de fer...». Va estudiar Periodisme a la UAB i va començar a escriure el conte L'illa dels records al màster en Creació literària que va cursar a la Pompeu Fabra: «Però ja en tenia la idea prèviament. La veritat és que mai havia estat tant de temps amb un projecte. Començava altres contes i novel·les, però pensava que tenia aquest per acabar i no hi podia aprofundir». Quan va sentir que «ja no tenia res més a fer» amb L'illa dels records, Julià, que ara resideix a Santa Maria d'Oló amb el seu xicot i la seva filla Laia, d'un any i mig, la va enviar a la primera edició del Premi de Literatura Infantil i Juvenil de Dénia, «i per sort els va agradar, i ara ja navega cap a altres nens i nenes». Andana Editorial ha publicat, en català i castellà, la història d'una nena, Eulàlia, que viu en un far amb el seu pare i la seva àvia, que comença a perdre la memòria. I l'Eulàlia, amb l'àvia al costat, va mar endins per recuperar-la.

D'on sorgeix el conte de L'illa dels records?

La meva àvia estava perdent la memòria, i la història em va sortir sola. Van anar apareixent tots els elements, que eren molt diferents de la meva història real. Perquè passa al mar, el pare és mariner, viuen en un far... Però tot això destacava l'absència de la memòria de l'àvia. I vaig estar molt de temps escrivint, i reescrivint i reescrivint... De fet, anys. Cada cop que ho llegia sentia que hi havia alguna cosa que no encaixava, que no eren les paraules que havia de dir... i ja pensava que no ho publicaria, perquè l'havia enviat a algunes editorials i no havia sortit res. Però vaig fer una última versió, la vaig enviar al premi i va sorgir.

Sant Fruitós no és a prop del mar. Per què hi va situar el relat?

Després d'haver-lo escrit i mentre l'estava treballant, vaig viure al País Basc, en un poble de mar, Orio, al costat de Sant Sebastià, però ja havia situat abans la història al mar. Suposo que com que el vent s'endú els records, era molt fàcil imaginar-m'ho com un horitzó pla i infinit. Si aquesta història hagués passat a Manresa o al Bages, si el vent s'endú els records, topa amb Collbaix, amb Montser-rat... I que la nena marxi amb la barca és un repte més gran que no pas que se'n vagi caminant!

Li hauria agradat que la seva àvia hagués pogut llegir el llibre abans de perdre la memòria?

Sí. Però bé... avui [per ahir] l'hi he portat i ni l'agafa, ni el mira. Escriure el llibre m'ha anat bé per assimilar-ho. Li he posat un lloc a ella i em dona molta calma.

Perdre la memòria ha de ser terrible. Suposo que cal buscar la manera de fer un dol.

Sí, perquè és com si d'alguna manera es morís. Hi ha una part d'ella que s'ha mort ja i, és clar, no li dius adeu. Mentrestant se'n va anant, i no tens cap mena de cerimònia, de ritual... per assimilar-ho. Escriure això i posar-ho fora de mi, com l'Eulàlia i la seva àvia, que per a mi té la dolçor de la meva, és dir d'alguna manera adeu a aquesta àvia que ja no hi és, tot i que encara hi és.

Que sigui un conte infantil, serveix per explicar una realitat difícil als més petits.

Quan l'àvia va començar a perdre la memòria jo tenia 22 anys. I va ser molt dur, però jo ja podia entendre-ho. Però quan ets petit, i de cop i volta la teva àvia ja no et reconeix, o ara sí i ara no, és difícil. La meva àvia va ser molt important per a mi tota la infància i adolescència, i si ella hagués faltat aleshores hauria estat un buit molt gran. I per a mi és el buit que té la nena protagonista quan la seva àvia va perdent els records.

La història no està basada en fets reals. Però algun dels records que es perden és seu i de la seva àvia?

No, almenys conscientment. Sí que hi ha el tema de les paraules. Els records es perden i llavors també les paraules, i els objectes. I són els pirates els qui roben els objectes, que són els records. És el procés del que va passant.

La publicació és un estímul per continuar els seus projectes literaris?

És un regal. Per a mi és molt fort! És increïble que ho llegeixin nens i nenes que no conec.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.