La figura vital i artística del pintor Tomàs Boix (1866-1951) es va donar a conèixer al gran públic en dues exposicions celebrades el 2017 al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i l'any següent al Casino de Manresa. Després d'un intens treball de recerca, el comissari d'ambdues mostres, Ovidi Cobacho, presenta el catàleg en un acte obert al públic que tindrà lloc demà, dissabte, a les 12 h a la terrassa del museu solsoní. També hi intervindrà l'artista Anna Terricabres pintant en plein air en directe, que il·lustrarà la seva mirada personal a les teulades de la catedral.
Tal com explica Cobacho, «el llibre va néixer com a encàrrec d'un text per al catàleg de l'exposició En plein air. Tomàs Boix. La pintura com a passió, i ha acabat esdevenint una monografia artística que recull bona part de la informació obtinguda durant vuit anys de recerca a l'entorn del pintor solsoní». Editat pel Museu Diocesà i Comarcal, el volum dona testimoni no tan sols dels materials que es van poder ensenyar al públic en les dues mostres sinó també de la nombrosa documentació recopilada sobre la vida i l'obra d'un dels grans representants de la vida artística solsonina de la primera meitat del segle XX. El volum inclou una salutació de Lluís Sabata, director del museu, i un pròleg d'Isabel Coll, doctora en Història de l'Art.
Una vida intensa i polifacètica
El trajecte vital de Tomàs Boix depara un grapat d'episodis que no tenen res a veure amb l'art i la pintura però que confereixen un notable interès a la seva biografia molt més enllà de les vicissituds domèstiques. Nascut a Solsona i hereu d'una nissaga de terratinents oriünds de Llobera, Boix va ser alcalde durant un dia després de la proclamació de la República i, durant la guerra, va viure emboscat.
Sempre, però, va cultivar la passió per la pintura. I així, Boix no tan sols va exercir un mestratge sobre altres artistes del territori, sinó que va mantenir vincles amb Manresa, Lleida i Barcelona. En el cas de la capital bagenca, el solsoní va viure de prop la creació del Cercle Artístic i va sovintejar l'amistat amb artistes com Josep Vila Closes.
La publicació del catàleg fa justícia a un pintor que, des de Solsona, va conrear diversos gèneres pictòrics i va saber teixir complicitats amb altres artistes contemporanis. El treball de recerca d'Ovidi Cobacho pren la forma de llibre i esdevé el referent en l'estudi del pintor.
