L'ex-Macedònia Sara Roy va anunciar que vol iniciar sun camí com a cantautora i dissabte va portar la seva música, majoritàriament cançons que ella ha compost, a la Stroika, davant d'un públic que gairebé omplia la sala i que va aplaudir la posada en escena de la jove manresana.

Roy va estar ben acompanyada en aquest debut a casa: del seu inseparable «noi orquestra», Jordi Pinyot; del manresà Xavier Serrano, amb qui ha col·laborat en un disc de Palance; i especialment d'un amic de Terrassa, pràcticament de la mateixa edat, molt popular després del seu pas per OT i de la seva participació a Eurovisió: Miki Núñez.

El concert a la sala Stroika es va iniciar amb algunes peces que Roy ja havia donat a conèixer a través de YouTube o Spotify, com Rebobinar, Tiempo o Día de invierno. La cantautora compon majoritàriament en llengua castellana, però també fa servir el català i l'anglès, com a Roses, una peça que ha creat durant els dos mesos que ha estat vivint a Anglaterra.

Agraïda amb tot el que ha après de Xavier Serrano, Sara Roy va voler que el músic manresà fos al seu costat i va introduir al nou repertori una cançó de Serrano en la qual ella havia col·laborat per a Palance. A contrallum va sonar amb les dues veus ensemble.

Roy es presentava a Manresa després d'haver passat per l'Acústica de Figueres, amb una proposta més electrònica. I en algunes peces fins i tot el canvi de l'acústic a un so més electrònic es feia durant la interpretació. Va ser un concert d'un to íntim, com la música que li agrada compondre a Roy, que va tenir cap al final el seu moment de la nit, quan a l'escenari de la sala Stroika hi va aparèixer el seu bon amic, Miki Núñez, per fer un duet a l'escenari.