«Ha estat una mena de reconciliació». Fa 25 anys que el grup de música Whiskyn's veia la llum i, també, 10 des que van posar punt final al trajecte. Dues efemèrides prou potents perquè el que n'era la veu, Joan Masdéu, s'hagi decidit a publicar La Flor del Panical. Whiskyn's 25 anys (Satélike K), un retrobament amb algunes de les cançons del grup, juntament amb la guitarra d'Oest de Franc, qui l'acompanya des de fa uns anys, i col·laboracions del solsoní Roger Mas, Gerard Quintana, la surienca Beth Rodergas i The New Raemon. Tot i ser un treball que mira el passat, no pretén emular-lo, sinó revestir-lo. La presentació del disc arriba a Manresa, avui, a les 20 h a la Sala Petita del Kursaal al concert que obre el cicle El Club de la cançó. Un exercici de nostàlgia mesurada.

«Es van ajuntar diversos factors perquè nasqués aquest projecte. Tenia ganes de fer un àlbum de petit format (guitarra i veu), més intimista i coincidia amb la dissolució i el naixement de Whiskyn's. Les cançons ja havien descansat prou», explica Masdéu. Després de 10 anys de camí propi, on han vist la llum Casa murada (2011) , Dissabte (2014) i Innocents (2017), Masdéu tenia la necessitat de recuperar cançons d'una etapa tancada. «Ha estat una forma de «mirar-me a mi mateix, perquè el meu bagatge musical, tot el que sé, neix d'allà». Les cançons amaguen experiències, records, moments. És per això que el cantautor reusenc considera que «es necessita un temps d'allunyament, perquè tu canvies i els temes també. Ara considero que és el moment de tornar a acostar-me a elles». El treball busca l'equilibri entre les cançons més conegudes de Whiskyn's i les que tenien un arranjament musical més fàcil. «No volia forçar les cançons, n'hi havia que ja portava temps cantant als meus concerts, altres que tenia revisionades al cap... hi ha hagut de tot en aquest procés», assenyala el cantant.

Els nous arranjaments desconstrueixen les cançons, i les converteixen en «un exercici de nuesa i intimitat». La gran novetat és que l'àlbum està enregistrat en directe a l'estudi. «Volíem que el treball fos el màxim de fidel al que es pot trobar a l'escenari. Vam gravar-lo en directe, potser només repetint dues o tres vegades les cançons. Realment ha estat una experiència bonica».

«Ja portava temps pensant en les col·laboracions. En tenia alguna de pendent. Sabia que la veu de la Beth quedaria genial a Trens d'alta velocitat i feia anys que tenia pendent col·laborar amb Gerard Quintana, ja des de l'etapa a Whiskyn's, que col·labora al tema Puc ser jo. The New Raemon té una de les millors veus del país» i participa a Silenci. «Totes portaven temps rondant-me pel cap», remarca Masdéu.

On, una de les cançons que Masdéu havia anat retocant al llarg dels anys, està acompanyada per la veu del solsoní Roger Mas. «Té una veu tan poderosa que només entrar a l'estudi ja sabíem que quedaria genial. I així ha estat».