És una dona enganxada a un telèfon. O a dos. La santjoanenca Sandra Martínez (1982) des de principi dels 2000 que està vinculada a la Fira Mediterrània, des que estudiava animació sociocultural. I des del 2010 ja de ple amb l'equip permanent del certamen. És adjunta a la direcció artística, ara amb Jordi Fosas i abans amb David Ibáñez i Tere Almar.

Amb dos telèfons!

Sí [riu] aquests dies visc amb el mòbil a sobre.

Apagant focs?

Més o menys. Es tracta de fer la rebuda als artistes, que sàpiguen què, com i on han d'anar i que tinguin clar que poden fer a la Llotja.

I què demanen?

Des de saber on poden aparcar fins a un instrument en concret quan falten vint minuts per a l'actuació.

I el van aconseguir?

Sí, l'equip de producció va moure cel i terra.

Ho ha de tenir tot controlat.

Tot el que podem. De fet els repetim i els recordem constantment què han de fer: els artistes solen tenir el cap en altres llocs i no en les qüestions pràctiques.

Quin és el seu objectiu?

Que contactin amb els professionals, que aprofitin les eines que ofereix la Mediterrània perquè treguin el màxim de profit possible. No tots els artistes tenen mànager o a algú de grup que es dediqui exclusivament a vendre's, de fet, són pocs el qui s'ho poden permetre.

Ha treballat amb tres directors artístics. Per on comença?

Buscant les propostes que justifiquen el projecte de cada director.

Vostè coneix la Mediterrània per dins. Com ha evolucionat?

S'ha fet molta feina en potenciar la llotja com a centre del mercat i sento molt d'orgull perquè generem contractes. Els primers acords es tanquen aquí.