Els camins del poeta Vicenç Altaió i el fotògraf Per Cromwell es van trobar quan els editors Felip Casañas i Roser Faura van creure en la química que es podia establir entre ambdós creadors, figures polièdriques i inclassificables, per elaborar un bell llibre d'artista. Una obra que fusiona el món material del paper imprès de qualitat i la virtualitat de la imatge tecnològica present a les xarxes socials i que du per títol el compte d'Instagram del suec, Per_Cromwell. Del volum se'n va fer una tirada limitada de 810 exemplars i avui se'n podran conèixer la història i les característiques en la presentació que se celebrarà a la llibreria Parcir de Manresa en el marc del cicle literari Tocats de lletra.

«Quan vaig veure les seves fotografies a Instagram vaig quedar parat per la qualitat», explica Altaió: «Són imatges preses en els viatges que el Per fa arreu del món, a Suècia, Itàlia, Zimbàbue, el Japó... Té molts seguidors i a mi de seguida em va venir de gust treballar amb ell. El resultat és un dels llibres més importants que s'han fet en el món editorial català en el camp de la fotografia».

Altaió signa l'assaig introductori i les cites que acompanyen les imatges i Cromwell, les fotografies, «que s'han de mirar en el diàleg que estableixen des de les pàgines enfrontades». I, com a «projecte coral», l'autoria s'estén a l'estudi del dissenyador manresà Jordi Mestres -on hi prenen part també Sara Codina i Artur Rufach- i Ignasi Torras, també veí de la capital bagenca i responsable de la direcció editorial del projecte.

«El Per té la fotografia als peus, com els Pomés, Català-Roca i altres integrants d'aquella generació de grans reporters anterior a la nostra que va treballar des del carrer», afegeix: «És un creatiu, un inventor, fa classes arreu del món... A mi m'interessa preguntar-me què ha de pesar una fotografia per mantenir-se dempeus en un moment en què hi ha milions de fotografies. I la resposta és la qualitat, l'instant, la textura, l'originalitat, la composició... Tot això cada cop es veu menys». Segons Altaió, la producció del suec «no són les fotografies del turista o dels viatgers dels anys 70 que cercaven la geografia humana. Les seves sabem on van ser fetes, però tenen una certa intemporalitat».

El poeta lamenta «l'excés de racionalitat il·lustrada clàssica» que «dona respostes, però no solucions», i per això considera que «cal interlocutar amb la veu metafísica que conté la tecnologia, com a pròtesi i com a xarxa, i amb la part d'allò sensible que la racionalitat va anar abandonant». Segons Altaió, vivim un moment «de construcció d'alguna cosa nova, hi som a punt» i, defugint postulats apocalíptics, manifesta que «la voluntat té la capacitat de transformar».

L'interès d'Altaió pels llibres d'artista ve de lluny: és propietari d'una gran col·lecció -que bastirà l'exposició que s'inaugura dimecres vinent a l'Arts Santa Mònica de Barcelona- i és coneixedor «de la gran capacitat tecnològica de Catalunya» per a fer-los realitat.