El Cau Ferrat de Sitges fa 125 anys i, per celebrar-ho, el Museu de Maricel acull una exposició que recull gran part de la col·lecció de Santiago Rusiñol, impulsor de l'espai, que va esdevenir la seva casa-taller. La mostra 125 anys del Cau Ferrat. La construcció d'un ideal (1894-2019), comissariada per Ignasi Domènech, ha reunit 38 dibuixos inèdits que l'artista va fer quan només tenia 17 anys. En conjunt, la mostra ensenya fins a 175 peces, entre pintures, revistes, llibres, fotografies, manuscrits, ferro forjat i ceràmiques, procedents de diverses col·leccions públiques i privades. L'exposició estarà oberta fins al proper mes de febrer.

El 4 de novembre del 1894, amb l'arribada a Sitges de dues pintures d'El Greco, que Santiago Rusiñol havia adquirit a París, s'inaugura públicament el Cau Ferrat. Ara, 125 anys després, Museus de Sitges recorda aquells anys amb una exposició que vol «recuperar els orígens del Cau Ferrat i explicar què va fer Rusiñol per convertir Sitges en l'epicentre del modernisme», explicava Pere Izquierdo, director de l'organisme públic que gestiona els museus de la vila.

L'exposició es divideix en 9 àmbits, que expliquen des de l'afició d'un Rusiñol adolescent pel col·leccionisme i l'estudi de la forja catalana, fins a la seva fascinació per Sitges, que va descobrir el 1891 i on va impulsar festes modernistes que reunien els artistes més influents del moment.

D'entre les 175 obres que acull la mostra n'hi ha 38 d'inèdites. Són dibuixos que Rusiñol va fer d'adolescent per a la seva primera exposició a Girona i que fins ara no es coneixia la seva existència, perquè el mateix artista no les havia conservat. En paraules del comissari d'aquesta exposició, Ignasi Domènech, aquests dibuixos mostren «la capacitat tècnica que ja té Rusiñol als 17 anys. Aquests dibuixos són il·lustracions de fer-ros forjats, de picadors de porta, canelobres i coronaments de grua en forma de dracs.

A més de les de Santiago Rusiñol, la mostra també presenta obres de Ramon Casas, Ignacio Zuloaga, Darío de Regoyos, Modest Urgell, Lluís Labarta, Joaquim de Miró i Argenter, Joan Roig i Soler, Joan Batlle i Amell, Miquel Utrillo, Lluís Domènech i Montaner, Ramon Pichot, Alexandre de Riquer, Macari Oller, Eduald Canivell, Teodor Creus i Ramon Arabia.