L'escola de Fonollosa posa l'art al centre i crea un musical propi: "No només brillen els que son bons en matemàtiques"

Que aparegui una gallina al gimnàs de l’escola i surtin els nens i nenes a perseguir-la és una de les anècdotes que l’actor, director i dramaturg balsarenyenc Climent Ribera (1993) s’ha trobat al llarg d’aquest curs a l’escola de Fonollosa mentre preparava amb els alumnes el musical I, de cop, les Muses. Una de les peculiaritats d’aquest centre bagenc és haver equiparat el llenguatge artístic (música, dansa, cant, teatre) amb la resta d’ensenyaments curriculars (matemàtiques, llengua, tecnologia...) per fer-ne el motor diferencial de l’aprenentatge. Fa 25 anys (cada dos anys) que l’escola promou un musical que representa el treball final que els alumnes fan en acabar aquesta etapa lectiva. I per celebrar els 25 anys d’història de musicals, l’escola estrenarà aquest cap de setmana a Calaf el primer muntatge de creació pròpia, I, de cop, les Muses. El text és original de Ribera i la música, exceptuant la peça que dona nom al musical i que ha compost David Martell, és una readaptació de la d’anteriors musicals representats. 

Avui, la cinquantena d’alumnes entre 10 i 12 anys que participen en el musical assajaven al gimnàs (sense gallines i amb periodistes) la cançó original d’un espectacle que tindrà la música en directe del també professor del centre David Martell (piano), Loreto Pedreira (teclat), Marc Badia (guitarra), Pere Barrera (baix) i Xevi Camp (bateria). Les coreografies les signen les professores i ballarines Aina i Ariadna Guitart, i la mestra de cant coral, Anna Soler, se n’encarrega de la direcció vocal. El muntatge es podrà veure en doble funció al Casal de Calaf: dissabte (18 h) i, diumenge (11 h), al Casal de Calaf (entrades.casaldecalaf.cat).

"Brillar" en arts o en matemàtiques

Com explicava Marina Gràcia, tutora de 5è i 6è, acompanyada de Ribera i de dos alumnes del musical, Joel Martínez, de 6è i Èrika Forte, de 5è, el llenguatge artístic possibilita, també, que nens i nenes «puguin trobar el seu lloc i «brillar» com qualsevol altre alumne que destaqui, per exemple, en matemàtiques. Així, pedagògicament, el musical, al qual li dediquen unes 4 o 5 hores setmanals, «ajuda» a l’àrea curricular: de la comprensió lectora («saber transmetre al públic el que estàs dient», com apuntava el Joel), passant pel llenguatge matemàtic a partir de la música o la gestió d’emocions (com la frustració per no haver estat triada per al paper que volies, com va explicar l’Èrika). També, a perdre la vergonya i la por escènica. «El musical és un plus en l’ensenyament general», apuntava Gràcia, i una manera d’implicar en un projecte comú «el professorat, les famílies, les empreses i ajuntaments de la zona».

Agraït a «l’equip de professors i a les famílies», Ribera explicava que el projecta naixia ara fa un any quan se li va proposar una dramatúrgia pròpia. L’argument explica com un grup d’amics decideix recuperar un somni: fer teatre. Una manera d’explicar la importància de poder «fer el que t’agrada en aquesta vida, de llevar-te i ser feliç» sense pensar únicament en els beneficis econòmics d’una carrera. Ribera, que no és el primer cop que afronta el repte de treballar amb alumnes, destacava «l’aposta de l’escola per l’art, la cultura i la creativitat» i Gràcia el seu «esforç per entendre el vessant pedagògic del centre» i les necessitats de cada infant. «No pretenem fer una companyia de teatre» però les llavors, si es cuiden, creixen.